Fa molts dies que veig els ceps cultivats, tenen un bon aspecte però em resistia a comprar-los,.
Finalment, dies enrere, la noia de les verdures em va insistir tant de que tastés, que vaig acabar comprant-los, si més no, per saber si són bons com els altres o no tan.
Bé, bons ho són, però per una enamorada dels ceps com jo, he de dir -vos que ni de bon tros tenen a veure, però per sortir del pas si no tens res més estan bé.
La nit anterior vaig fer una pizza amb els ceps, ceba caramel·litzada i crema carbonara, (no vaig fer foto) també va quedar bona, tot i que com els de la muntanya ressss!.
Us animo a que els tasteu, potser, sóc jo que renego dels cultivas, tot i això, el rostidet va quedar bo.
Ingredients:
1 rellomillo de porc
1 ceba
½ porro
2 ceps
1 pastanaga
1 xarrup de destil·lat
Oli, sal, pebre
Cordill per lligar
Acompanyament:
Un flam d’arròs blanc
Preparació:
Lliguem el re llomillo i el posem amb una rostidora salpebrat i amb oli d’oliva, l’anem donant tombs, a mitja cocció, afegim les verduretes tallades a quadrets (brunoise), una darrera l’altre i finalment els ceps. Una vegada està la verdura ben suada, afegim el xarrup del destil·lat que tinguem en aquell moment, deixem reduir.
Retirem la carn per tal de treure-li el lligat, tallem el filet en rodanxes i les tornem a posar dins la rostidora, acabem de lligar la salsa si es vol amb una nou de mantega.
Que vagi de gust!!
Entrades
HOLA HOY;
ResponEliminaSOLO VENGO A PEDIR AYUDA.
REALMENTE LA NECESITO Y CUANTOS MÁS ME AYUDÉIS MEJOR.
VETE A MI BLOG Y LO ENTENDERÁS.
MUCHAS GRACIAS POR AYUDARME.
POR FAVOR, PÁSALE EL COMENTARIO A TODO EL MUNDO QUE CONOZCAS, CUANTOS MÁS ME AYUDEN , MEJOR.
Nombre: Elena Zulueta De Madariaga
Quin goig de plat!, com m'agradaria una cadira davant aquest platet tan gustós...una abraçada.
ResponEliminaCeps cultivats? no sabia que n'hi haguessin... Demà vaig al mercat i ho miraré!
ResponEliminaCaram! si es que dintre de poc també cultivan els peus de porc! M'hi fixaré, ara a veure la honestetat de qui ven de si informa o no quan són salvatges i quan de "granja"
ResponEliminaLa recepta esplèndida!
Mil petons bonica
Ostres recepta en ceps....jo també en tinc de cultivats...secs i en bossa!!! je je je...Quin luxe, ceps cultivats!!!
ResponEliminaPtns guapa
Jo penso el mateix que tu! M'agraden molt els ceps i els vaig estar veient fins que un dia van caure. Són uns bolets bons i recorden els ceps però no acaben de ser autèntics ceps.
ResponEliminamalgrat tot de tant en tant en compro i a la meva filla li encanten en pizza. Em passaràs la recepta de la que dius que fas tu?
PTNTS
Dolça
Carme; Una molt bona harmonia., el porc i els ceps, encara que siguin cultivats. La combinació està garantida.
ResponEliminaQue vagi de gust Carme¡¡ :-D :-D :-D
Mercè,
ResponEliminaDoncs quan vulguis ja tens la cadira, solament heu de dir el dia que amb molt de gust ja hi sou convidats.
Una abraçada,
Gemma,
de ben segur que en trobaràs, doncs aquí ho vaig comprar a la Casa Ametller, que és una verduleria molt gran que acostumen a tenir gairebé tota la verdura dels pagés vilanoví i d'altres del voltant, tot i que també hi han coses del Mercabarna està clar.
Salut,
Marta,
és veritat, de tots, doncs suposo que les que ens agrada molt tot tipus de bolets els tenim de tota manera, jo fins hi tot en el seu dia els vaig congelar també.
petons,
Dolça,
tens raó, tot i que l'aroma no és el mateix, a la pizza van quedar bé, sí, però en necessites el doble que amb els de muntanyeta, jajaja.
t'envio recepta aquest tarda, doncs ara en una estona, he de tocar el dos.
Salut,
Josep,
Ja tens raó, són dos ingredients que hi lliguen força.
Una abraçada maco!!
la receta tiene una pinta estupenda.
ResponEliminaLos ceps además de ricos son realmente sabrosos y combinan con casi todo.
Me ha encantado leelo.
Un beso
Això ha d´estar molt bo.
ResponEliminaELENA ZULUETA DE MADARIAGA:
ResponEliminaEstimada Elena,
gracias, es cierto que los ceps combina con todo, soy una amante de esta seta.
Espero que algun bloguero te haya podido echar una mano, bien sepas que estamos aquí.
Un besazo.
DE LOS GUSTOS Y LOS CAMINOS:
Així és, estava molt i molt bo.
En sorpren que essen de Caceres, escriguis tan bé el català.
Una abraçada Cesar.