Aquesta és la mona de Pasqua 2011, plena de pollets, xocolata i perletes.
Farcida de gelea de mores que vaig fer aquest estiu.
Aquest pa de pessic he de dir-vos que el vaig coure amb l’olla Schneider, aquesta olla és com la GM però la versió barata. Fa temps que estic fent provatures amb tipus de pastissos i, he de confessar que tot i que jo era molt contraria a la olla, finalment puc dir que va força bé, ja no amb el menjar ràpid sinó que amb els pastissos jo que era una incrèdula, m’ha convençut.
Aquest rotllo de mona, com a Vilanova els hi diuen, també en altres llocs els hi diuen garlandes o a Sitges muflons (tot i que són en forma de barra de pa, la pasta és la mateixa), en van quedar força bons. Aquest la diferència amb l’altre més petit, és que quan el vaig pintar amb l’anís del Mono, li vaig espolvorejar sucre per sobre.
Aquest més petit, solament està pintat amb l’anís.
Aquí us hi posat tots dos per veure la diferència, igual que essent la mateixa massa, un el vaig coure més que l’altre i la pasta sembla diferent, però us diré que era molt i molt esponjós.
Fixeu-vos com el que no porta sucre fins i tot sembla més flonjo que l’altre, doncs el que duu sucre va estar 8 minuts menys al forn.
Fins aviat!!