diumenge, 8 de maig del 2011

MONA DE PASQUA I ROTLLO DE MONA

Aquesta és la mona de Pasqua 2011, plena de pollets, xocolata i perletes.
Farcida de gelea de mores que vaig fer aquest estiu.
Aquest pa de pessic he de dir-vos que el vaig coure amb l’olla Schneider, aquesta olla és com la GM però la versió barata.  Fa temps que estic fent provatures amb tipus de pastissos  i, he de confessar que tot i que jo era molt contraria a la olla, finalment puc dir que va força bé, ja no amb el menjar ràpid sinó que amb els pastissos jo que era una incrèdula, m’ha convençut.
Aquest rotllo de mona, com a Vilanova els hi diuen, també  en altres llocs els hi diuen  garlandes o a Sitges muflons (tot i que són en forma de barra de pa, la pasta és la mateixa), en van quedar força bons. Aquest la diferència amb l’altre més petit, és que quan el vaig pintar amb l’anís del Mono, li vaig espolvorejar sucre per sobre.
Aquest més petit, solament està pintat amb l’anís.

Aquí us hi posat tots dos per veure la diferència, igual que essent la mateixa massa, un el vaig coure més que l’altre i la pasta sembla diferent, però us diré que era molt i molt esponjós. 
Fixeu-vos com el que no porta sucre fins i tot sembla més flonjo que l’altre, doncs el que duu sucre va estar 8 minuts menys al forn.

Fins aviat!!

diumenge, 17 d’abril del 2011

RISOTTO AMB CEPS I BACALLÀ


Fa forces dies que estic inactiva del bloc i, no us ho creureu, però us trobo a faltar, de debò!
La veritat és que d’altra banda en tinc molta d’activitat de cuina, per la qual cosa, quan arriba la nit ja no en tinc de ganes de posar-m’hi amb el bloc.
A molts de vosaltres he tingut la oportunitat de explicar-vos-ho personalment, doncs la veritat els tallers de cuina que estic fent se’n porten bona part del meu temps i, ara en faig a dos llocs, així que vaig força atrafegada, tot i això estic gaudint d’un bon moment en aquest món de la cuina.
Alguns  companys de la meva feina principal, m’envien correus dient-me: La cuinetes se’ns està tornant mediàtica i la veritat...,  porto unes setmanes que fins i tot ocupo contraportades d’algun que altre diari Local com és el cas de l’ECO de Sitges, així com també alguna notícia en d’altres Diaris com és el Punt, Diari de Vilanova, fins i tot noticies de la TV Comarcal i entrevistes a la ràdio Maricel.
He de confessar que en fa gràcia veure`m i escoltar-me, tot i que com  sóc tan crítica amb mi mateixa, em trobo totes les pegues del món, però en definitiva el que compta és anar fent i, afortunadament anar treballant, doncs en aquests temps els que tenim feina som ben afortunats.
Tinc receptes per fer alguns post, però la veritat es que us penjaré la d’avui mateix ja que m’ha sortir molt i molt bona.  Ja tinc el bacallà en remull per aquests dies, doncs jo sóc d’aquelles que el deixo 5 dies sense canviar l’aigua,  aquest tècnica sempre m’ho funcionat bé i, així la continuo fent per tant, avui em disposava a cuinar un Risotto amb ceps de sobte s’ha m’ha acudit fer-ho amb bacallà i la veritat el resultat ha estat excel·lent.
En una cassola de ferro colat he posat una ceba a que s’anés caramel·litzant fins que ha agafat aquell color marró, (dir que he posat també uns talls de bacallà que els he tret en 5 minuts) una vegada ha  quedat com una melmelada de ceba, he afegit l’arròs (arborio), l’he rossejat una mica i l’he afegit un vi blanc del Penedès,  tot seguit he afegit els ceps, que prèviament havia hidratat durant mitja hora, també uns quants talls de bacallà que havia passat amb la ceba i els havia reservat i tot seguit mica en mica he anant afegint el te dels ceps i un caldo de bacallà que he fet amb unes quantes espines de bacallà.
Quan l’arròs ha estat al punt he afegit formatge Boffard , l’he deixat reposar uns minuts abans de fer el muntatge del plat, que també havia reservat uns tallets de bacallà i havia fet una pinta amb la pell del bacallà.
Que vagi de gust!!

diumenge, 27 de març del 2011

TALLER DE GALETES AMB ARA GALETES



 


El proppassat dissabte dia 19 de març, concretament  dia de St. Josep, vaig poder gaudir del taller de galetes decorades que va organitzar la companya Araceli, del bloc Ara Galetes i La Cuina d’Ara
Vull donar les gràcies a l’Araceli, per la bona organització del taller, així com la preparació tant cuidada i detallada. No va faltar cap detall,  des del  dossier que ens va lliurar, fins a la caixa on havíem de dur les galetes acabades, el lloc on havíem de treballar les galetes, tot cuidat a la màxima delicadesa i a l'hora perfecció i, amb un exquisit gust de colors, llaços i preparació de la taula, fins i tot, una planxa, on havíem de treballar les galetes,  totes les mànegues cuidadosament tancades i col·locades, els llibres de consulta, els colors, i com no, a l’hora de preparar tant la massa com la glassa, les magistrals explicacions i trucs que ens va ensenyar.
En definitiva, un taller que recomano a tothom i, que jo, de ben segur torno a repetir així que torni a organitzar un de nou i més avançat..
Vaig passar un matí d’allò més bé, la companyia era d’excepció i tot en un conjunt, la feina va sortir extraordinàriament bé, doncs aquí us deixo la mostra de les galetes que vam decorar.
Si teniu oportunitat, no dubteu en fer-lo, el taller és d’allò més relaxant i recomanable.
Fins la propera Ara i moltes gràcies!

dimecres, 9 de març del 2011

FIGA EN ALMÍVAR AMB FORMATGE BOFFARD I NOUS


Dies enrere vaig rebre un correu, convidant-me a participar en  un concurs patrocinat per Boffard; el premi era un taller de cuina a la cookiteca amb Manel Folch.
Bé, com vaig sempre tan atabalada, he deixat passar uns dies i la veritat, ja no hi pensava gaire, però vaig tornar a rebre un altre, recordant-me que s’acostava el termini per a presentar el plats i, com jo vaig sempre a darrera hora en aquestes coses, aquí us deixo aquesta floreta, que es tracta d’una figa en almívar, formatge Boffard i nous, cal dir també, amb unes pinzellades de gelea de mores.
Les figues són collides d’aquest estiu de la figuera de la nostre vinya i les mores me les va dur un amic del meu pare, tot plegat un matí de feina, embotant, i fent melmelades i gelees, tot i que quan arriba el hivern i, necessites fer alguna cosa amb aquests fruïts, és quan t’adones que la feinada, ha valgut la pena.
Dir-vos que avui és el darrer dia, que si llegiu aquest post abans de les dotze ,encara sou a temps per a presentar-vos, així que us linko el bloc de Boffard.

A veure si hi tinc sort!!

Ingredients:
Figa en almívar
Formatge Boffard
Nous
Gelea

Muntatge plat:
Tallem la figa en 4 quarts, la posem al mig del plat, amb el formatge Boffart el tallem a triangles i el capiculem entre la figa, al mig posem una nou i un punt de gelea, pintem amb la brotxa els extrems del plat, per sota de cada punxa també hi posem una nou.

Que vagi de gust!!


diumenge, 6 de març del 2011

CARXOFES ESTOFADES



A casa, la carxofa, ens agrada de totes maneres: a la brasa, arrebossada, fregida, en truita, al microones, amb carn, amb lasanya, bé com ja he dit abans, de qualsevulla manera, ens la mengem.
Vaig pensar, que també estaria bona estofadeta, tipus faves a la Catalana, així doncs, li vaig donar aquest aire i, la veritat molt i molt bona.
Com estem a Carnaval i la Carxofa ha d’estar  prepara per a la  disbauxa,  us  deixo aquesta recepta.

Ingredients:

1 k Carxofes
1 ceba tendre
1 tomata gran madura
3 alls tendres
Botifarra de perol o crua
Botifarra negre
1 tall de sobrassada
1 vas de vi ranci

PREPARACIÓ:

Netegem i tallem la carxofa per la meitat i, en una cassola amb oli, posem la ceba que vaig fent una mica, quan estigui una mica transparent, afegim els alls; tot això a foc lent, afegim la botifarra crua a rodanxes gruixudetes i la sobrassada tallada a bocins per tal que es vagi desfent en l’oli, salpebrem  i, tot seguit les carxofes i una estona després la tomata., marejarem una estona i, a continuació, afegim el vas de vi ranci, les anem saltant  sense remenar, per tal que no es desfacin, afegirem una mica d’aigua i les taparem fins que siguin toves, uns minuts abans afegirem la botifarra negre al damunt per tal que no es desfaci.
Que vagi de gust!!


dimecres, 23 de febrer del 2011

FILET DE PORC AMB CEPS CULTIVATS



Fa molts dies que veig els ceps cultivats, tenen un bon aspecte però em resistia a comprar-los,.
Finalment, dies enrere, la noia de les verdures em va insistir tant de  que tastés, que vaig acabar comprant-los,  si més no, per saber si són bons com els altres o no tan.
Bé, bons ho són, però per una enamorada dels ceps com jo, he de dir -vos que ni de bon tros tenen a veure, però per sortir del pas si no tens res més estan bé.
La nit anterior  vaig fer una pizza amb els ceps, ceba caramel·litzada i crema carbonara, (no vaig fer foto) també va quedar bona, tot i que com els de la muntanya ressss!.
Us animo a que els tasteu, potser, sóc jo que renego dels cultivas, tot i això, el rostidet va quedar bo.

Ingredients:
1 rellomillo de porc
1 ceba
½ porro
2 ceps
1 pastanaga
1 xarrup de destil·lat
Oli, sal, pebre
Cordill per lligar
Acompanyament:
Un flam d’arròs blanc

Preparació:
Lliguem el re llomillo i el posem amb una rostidora salpebrat i amb oli d’oliva, l’anem donant tombs, a mitja cocció, afegim les verduretes tallades a quadrets (brunoise), una darrera l’altre i finalment els ceps. Una vegada està la verdura ben suada, afegim el xarrup del destil·lat que tinguem en aquell moment, deixem reduir.
Retirem la carn per tal de treure-li el lligat, tallem el filet en rodanxes i les tornem a posar dins la rostidora, acabem de lligar la salsa si es vol amb una nou de mantega.
Que vagi de gust!!

dijous, 27 de gener del 2011

Copa de brandada de bacallà i ceps amb crema d'espigalls saltats amb bacallà i, encenalls de bacallà al Cava amb moixernons


Un bon dia del mes de Desembre, penso que va ser  gairebé cap els vols de Nadal, no recordo ben bé, vaig veure al  bloc un nou seguidor,  vaig tafanejar qui era i, va resultar ser: "Ier Concurso Gastronómico Internacional" -"Ist International Culinary Competition".
Vaig mirar les bases i punt; però cap al  mes gener després de Reis, m'ho vaig tornar a mirar i  pel darrer dia de l'admisió de concursants, vaig cuinar aquesta copa que veieu.
Tenia clar com havia de ser la  presentació, però encara no sabia el que cuinaria. Penso que va ser diumenge dia nou després de fer una bacanyeta, en vaig aixecar del llit i tot seguit  vaig dir: JA HO TINC!!
Em va sortir aquesta copa, segons els de casa i jo mateixa aquesta vegada em vaig donar una nota força elevada, estava més que bona.
Així doncs com sempre a darrera hora vaig presentar la copeta i, quina ha estat la sorpresa que avui he trobat un correu dient-me que em poses en contacte amb el concurs.  He de dir-vos que estic molt entusiasmada i alhora contenta, doncs he GUANYAT EL CONCURS!!
Únicament hi havia un premi i, aquest m'ha estat atorgat.  El que més m'ha emocionat ha estat que un dels ingredients d'aquesta recepta han estat els ESPIGALLS, verdura autòctona del Garraf.  
Us diré que el jurat és de fora de Catalunya, per tant encara doblement honorada.

Vull compartir amb tots vosaltres aquest PREMI, doncs gràcies a tots i totes,  companys i companyes de bloc així com  lectors i lectores, seguidors i seguidores,  m'encoratgeu cada dia més per seguir endavant amb aquesta tasca de blocaira.

Us preguntareu el perquè d'un rellotge, doncs les bases dels concurs deia que havia d'haver un rellotge junt al plat i, és per això que jo vaig possar-hi aquest.
Gràcies a totes i  a tots!
Ingredients:

Per a la brandada de bacallà i ceps:
  • 200 g de llom de bacallàa dessalat
  • 1 all
  • 3 láminas de ceps hidratats
  • 50 ml d'oli d'oliva verge
  • 200 ml d'oli de girasol

Per a  a la crema d'espigalls i bacallà:
  • 150 g de espigalls*
  • 50 g de bacallà dessalat
  • 1/2 all laminat

Per a el bacallà al Cava:
  • 200 g de bacallà dessalat
  • 1 tall de ceba (1/2 de una sencera)
  • 1 cl de tomate
  • 25 g de moixernons deshidratats
  • 1/2 copa de cava
  • 10 g de piñones

Pinta de bacallà:
La pell del bacallà la tallemen en forma de triangle, la fregim tom i tom fins que estigui cruixent, la deixem una estona en paper de cuina per tal que quedi seca d'oli.


Elaboració: 
En una paella amb l'oli d'oliva, posem  l'all laminat fins que estigui ben dauradet, una vegada estigui força daurat, afegim el bacallá esqueixat i els ceps,  els voltem una mica. Quan hagi deixat anar una mica d'aigua, en el moment que ja no en tigui i quan estigui en el punt de començar a freigir-se,  el retirem i el posem dins el got del túrmix (tot amb el oli de la paella),  afegim oli de girasol, i de la mateixa manera que fem una mahonesa amb cura que no es talli, anem fen la brandada, podem fins i tot anar afegin oli, ha de quedar espesa. Reservem a la nevera.
  Amb els  espigalls cuits i escorreguts, i amb una mica d'aigua de la cocció que haurem reservat,  tot seguit, laminem un all i el daurem amb oli  d'oliva, afegim  el bacalà i els espigalls, el saltem uns minuts i el posem amb un vas per tal de passar-lo per la batedora amb una mica d'aigua d'haver-los bullit que haviem reservat fins obtenir una crema ben fina, salpebrem, si cal, doncs el bacallà deixa anar una mica de sal.
En una cassola amb una mica d'oli, potxem una mica de ceba, seguidament afegim els moixernons i la miqueta de tomata, un cop estigui tot ben tobet afegim el bacallà, que vagi fent i tot seguit el cava, fins que redueixi. Afegim doncs el pinyons que haurem daurant en una paella a banda.

Muntatge de la copa: 
Primer posem la brandada,  per sobre, la crema d'espigalls i per damunt d'aquestes dues capes, els encenalls de bacallà, finalment el decorem amb la pinta del bacallà.

dilluns, 17 de gener del 2011

TORTELL DE SANT ANTONI ABAT (PATRÓ DELS ANIMALS)





Un any més, ja ha passat St. Antoni, ELS TRES TOMBS DE VILANOVA I LA GELTRÚ, FESTA MAJOR petita ,  una Festa força lluïda, ja que es concentren  centenars de  carros, carruatges, cavalls muntats i com no, tota mena de bestioles a  la benedicció.
Avui , he pogut agafar lloc justament davant la tarima on es beneeix,  on era el Vicari,el Bisbe, en Musen Nicolau i, totes les autoritats eclesiàstiques i també les polítiques, que no eren menys i, mentrestant esperava la Laia, la meva filla que aquest és novè any que surt muntada dalt de Cavall, juntament amb totes les noies de l’Escola d’Equitació La Granja de Sitges, he pogut veure tota classe d’animals de companyia que han anat desfilant per allà davant, per tal que els beneïssin, tortugues, conills, gats, gossos, lloros, de tot i més.
Bé, tot per poder fer la foto a la Laia, i no  sempre hi puc, ja que com hi ha tanta gent,  gairebé entre animals i gent no hi ha accés.
Dia cansat, rere la nena des de les 6.30 del matí, doncs, prepara cavall, porta-la a Sitges, torna-la a Vilanova, segueix-la una estona de reportera i finalment estigues a la recta final on recullen els trofeus, doncs com aquest any no ha pogut estar sun Pare, que viu la Festa amb gran goig,  apa, t’ha tocat!!, per a mi és una matada.
Bé, el que compte és que finalment la canalla i els grans podem gaudir de la Festa grossa.
Tot i això, al matí ja he pogut esmorzar a primaríssima  hora tortell de St. Antoni,  a les 7 del matí amb un cafetet, brutal, tot i que ahir a la nit, ja ens varem cruspir la meitat.
La recepta per a mi, és molt i molt bona, diria que més que la del tortell de Reis, doncs és més ràpida i més flonja.
Aquesta recepta es del bloc de la Dolça, A la cuina no tot són postres, he afegit una mica d’anís en pols i aquesta vegada el massapà l’he fet amb Malvasia i us puc assegurar que BRUTAL, BRUTAL.
A Vilanova el Tortell de St. Antoni no duu fruita, solament sucre, així que he fet el mateix que vaig fer en el de Reis, la sucre la vaig humitejar amb aigua d’azahar.
Que vagi de gust.

dijous, 6 de gener del 2011

TORTELL DE REIS

 El resultat una vegada cuit


Avui, de ben segur a la majoria de llars s'ha menjat el tortell de Reis o Roscon de Reyes, difrents receptes, diferents farcits, però segur que tots molt bons.
La recepta és d'una mica d'aquí i una mica d'allà, i finalment el resultat ha estat  bé, segons els de casa, tot i que per al meu gust podria haver quedar més flonjo.
Bé, per St. Antoni (Festa Major peitita a Vilanova) que és d'aqui 10 dies faré la recepte de la Dolça (Glòria) No tot són postres...a la cuina, dons és una recepta ràpida i pel que s'aprecia a la foto, sembla molt fonjo.

INGREDIENTS:
(masa mare)
150 g Farina de força
10 g de llevat fresc
1 c de sucre
1/2 t. de llet
(segona masa)
450 g farina de força
20 g de llevat
2 ous
70 g mantega pomada
1/2 t. de llet
1 pesic de sal
ratlladura de llimona
ratlladura de taronja
1 copeta petita d'aigua d'azahar
1/2 c d'anis en pols
1 ou batut per pintar
sucre humitejada
fruita al gust (meló, cireres, taronja)

(Massapà)
200 ametlles crues tipus marcona
125 sucre llustre
1 rajolí d'aigua calenta

Elaboració:

Primer la masa mare:

Desfer el llevat amb la llet, que ha d'estar tèbia, afegir el sucre perquè es desfaci també i, una vegada estigui tot diluït, afegir la farina tamisada.
formar una bola i deixar llevar fins a doblar o fins i tot triplicar el seu volum, depenent de la temperatura ambient de la cuina en una hora ja està més o menys.
Per a la segona masa:
Desfer el llevat amb la llet, afegir la farina, el sucre, el pesic de sal, la mantega, els ous, la ratlladura de taronja i llimona, l'aigua d'azahar, l'anís. Anar treballant la masa i afegir també la masa que havíem reservat.
Una vegada tota junta anar treballant força estona, també fem una bola i deixem en un bol tapada amb film, per tal que llevi, triga al voltant de 3 hores.
Jo a les 2 hores, com ja m'havia llevat, vaig agafar la meitat, per fer un tortell, la resta la vaig torna a deixar al vol i va llevar molt i molt.
En el marbre on hem de treballar, l’engrassem una mica amb oli, estirarem la pasta, més llarga que ampla(amb el massapà, haurem fet un rotllo llarg), el posem al mig i enrotllem la pasta, fem la forma del tortell i el posem a la safata del forn, sobre paper sulfuritzat i pintat una mica amb oli.  Deixem que llevi altre vegada al voltant d'una hora més o menys, quan estigui, el pintem amb l'ou batut i el decorem amb la fruita i el sucre humit, el deixem una mica més que llevi i l'enfornem, durant 15 minuts.  Quan han passat 10 minuts baixem la temperatura de 200 a 180 i per sobre si cal, un paper d'alumini per tal que no es cremi, tot això depèn del forn.
El deixem refredar sobre una reixeta i quan és el moment el posem en una safata de servir i una cora al mig.

La sucre, l'he humit amb aigua d'azahar per donar-li una mica més d'aroma

Que vagi de gust!!