diumenge, 8 de maig del 2011

MONA DE PASQUA I ROTLLO DE MONA

Aquesta és la mona de Pasqua 2011, plena de pollets, xocolata i perletes.
Farcida de gelea de mores que vaig fer aquest estiu.
Aquest pa de pessic he de dir-vos que el vaig coure amb l’olla Schneider, aquesta olla és com la GM però la versió barata.  Fa temps que estic fent provatures amb tipus de pastissos  i, he de confessar que tot i que jo era molt contraria a la olla, finalment puc dir que va força bé, ja no amb el menjar ràpid sinó que amb els pastissos jo que era una incrèdula, m’ha convençut.
Aquest rotllo de mona, com a Vilanova els hi diuen, també  en altres llocs els hi diuen  garlandes o a Sitges muflons (tot i que són en forma de barra de pa, la pasta és la mateixa), en van quedar força bons. Aquest la diferència amb l’altre més petit, és que quan el vaig pintar amb l’anís del Mono, li vaig espolvorejar sucre per sobre.
Aquest més petit, solament està pintat amb l’anís.

Aquí us hi posat tots dos per veure la diferència, igual que essent la mateixa massa, un el vaig coure més que l’altre i la pasta sembla diferent, però us diré que era molt i molt esponjós. 
Fixeu-vos com el que no porta sucre fins i tot sembla més flonjo que l’altre, doncs el que duu sucre va estar 8 minuts menys al forn.

Fins aviat!!

6 comentaris:

  1. Un festival de Mones, de més modernes i de més tradicionals. Fantàstic!
    No conec aquesta màquina, però m'imagino que per amassar ha d'anar molt bé.

    ResponElimina
  2. Els pollets així col.locats semblen una "coral" de pius pius .
    Aquestes olles van be pel que dius, no?

    Petons

    ResponElimina
  3. Ja me'n vas parlar de l’olla Schneider i ara en comencem a veuire els resultats, però a casa aviat no hi cabrem amb tanta màquina!!! Resistiré...

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Gemma:
    Si que va ser triar i menjar, ja ho pots ben dir. En relació a la màquina solament cou, no amasa, ve a ser una olla expres però elèctrica, la veritat no m'ho pensava.
    Salut,

    Dolors:
    Ja tens raó, sembla la coral dels pollets, jajajaj.
    Dolors, la olla va bé per a coses ràpides, tot i que a nosaltres que ens agrada cuinar força, no és indispensable,és diferent, però una vegada la tens, per fer coses pim pam, doncs estic contenta, i això de coure el pa de pessic, és genial, surt força més esponjòs que en el forn.
    Una abraçada bonica.

    Dolça:
    Glòria, tens tota la raó, aviat no hi cabrem, sort tinc que de moment tinc un lloc que hi tinc: l'olla, la panificadora, la fregidora, tot això a la galeria, així que sembla la cua de la cuina, jajaja.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. No se que le pasa a mi ordenador o a tu blog, que no consigo una entrada más actual.
    no se si es que no has escrito nada desde mayo o que hay algo que no funciona bien.
    Dime si has puesto algúna entrada nueva.
    un beso

    ResponElimina
  6. Carmen, ¿estás bien?
    te dejo mi movil 666 398 798 y me llamas.
    este sábado de octubre, estaré en Girona y si puedo , me encantaré verte.
    Lo que te vaya bien, pero dime si estás bien, me tienes algo preocupada.un beso

    ResponElimina