dimarts, 30 de març del 2010

BOU DE MAR GRATINAT


Aquests bous, són com tants d'altres peixos o crustacis, que en porta en Perita, el meu amic del Mercat del Ninot.
A casa els hi agraden bullits tal qual,  però aquest dia, un d'aquest el vaig fer com a Donosti, gratinats.
Un dels llocs on es mengen força bons a Donosti és al TXOMIN , és clar,  no puc dir malament d'aquest lloc, doncs el propietari és el meu germà en Fèlix.
Tot i això, un dels millors llocs on també els he menjat exquisits ha estat a Casa Camara a Pasaia, ja no tan sols els Txangurros,  la Merluza especial i tota la seva carta és d'una qualitat excel·lent.
En a mi, la nota que em van donar els meus crítics va estar de 10, així doncs no ho vaig fer tan malament, ja que ells l'han tastat tots  dos llocs on us he esmentat, així que puc estar contenta.

Per fer el Txangurro o bou de mar primer s’ha de bullir les peces, més o menys 15 minuts per quilo, tot seguit s’ha de refredar amb aigua freda amb glaçons per a tallar la cocció.



Una vegada ho tinguem, obrim el bou i treiem tota la carn, inclòs les de les potes.



Posarem a potxar ceba i pastanaga, una vegada estigui això tou, afegirem porro i tot seguit dauets de tomata, salpebrem i afegim una mica de sucre. Una vegada estigui tot això fet, afegirem llavors la carn del xangurro i flambegem amb whisky, afegim també una mica de salsa americana i deixarem fer una mica.



Omplim la carcassa que previament haurem netejat i per sobre arrobossarem amb farina de galeta, el posem al forn a gratinar.





Que vagi de gust.

dimecres, 10 de març del 2010

BUNYOLETS D'OUS DE VERAT



No tots els verats porten ous, però dels 6 que vaig compar 1 en duia, així que com tot s'aprofita i, no eren gaires, vaig pensar que pel vermutet ja estava bé.
Com estava fent l'escabetx, una vegada s'estava fent la ceba poc a poc, doncs era el moment de incorporar-los, per tal que preguessin el gust de la ceba, res, tomb i tomb.
Trets de la paella, s'esmiculen i en un bol es barreja amb un ou, farina, una mica de llet i una mica de llevat, (un pensament), ja tenim la pasta dels bunyols. No vaig afegir ni all ni julivert, per tal que no es perdés el gust que la ceba els hi havia donat.
En una paella es posa oli i quan està calent amb l'ajuda d'una cullera es va incorporant la pasta, es dona el tomb i es possen en paper de cuina.

Que vagi de gust!

ARROSEJAT DE VERAT



Dies enrera, quan vaig fer l'escabetx de verat, vaig tallar els caps una mica més grans, per tal de fer un fumet de peix blau, amb una ceba, una cabeça d'alls, una fulla de llorer i una patateta.
Vaig treure la molleta que hi ha al cap i la vaig sofregir amb els alls que vaig tallar a làmines, tot seguit vaig reservar els tallets del verats i apartar els alls. En l'oli dels alls, vaig afegir l'arròs fins que va quedar ros, vaig afegir els tallets de verat i tot seguit el fumet.(salpebrat al gust)
Ja havía preparat un bon morter d'all i oli, doncs l'havia fet per aquell bacallà que vaig penjar dies enrere.

Va ser un dia de força cuinar, doncs ara som quatre a casa (no havia passat mai) i vaig haver de fer 4 dinars diferents. Vaig fer aquest arròs per ma filla, doncs ella no volia ni bacallà, ni sípia a la bruta i finalment tampoc li va venir de gust l'arròs, així que a corre cuita mentrestant feíem el vermut vaig haver de fer un estrecot al pebre i, aquest arrosejat que estava molt bo, ens el varem haver de partir entre la resta del tres comensals, doncs era una llàstima haver-lo de deixar pel vespre, tot i que segur no hagués arribat, a casa, hi ha un golafre de l'arròs.

Bon profit!!

dijous, 4 de març del 2010

BACALLÀ AL FORN AMB ALL I OLI




A casa, el bacallà ens agrada força, així que quan trobo d'aquest tan doble, encara es gaudeix més.
Aquests tres talls concretament feien més de 3/4 de quilo, així que és per a gaudir-hi de debò, tot i que solament el va menjar el meu marit.
Com darrerament no trepitgem el tros perquè hi tenim l'Avi a casa (el meu pare), doncs el vaig haver de fer al forn i no a la brasa com sempre acostumo a fer-ho quan l'he de fer, amb all i oli, abans però, vaig haver de dessalar-ho.
El vaig tenir 5 dies en aigua a la nevera, el sisè vaig canviar 2 aigües i el setè el vaig cuinar. Si el sisè dies encara hi ha un punt de sal, se li canvia altre aigua abans de cuinar-lo, en el cas que sigui menys doble amb els 5 dies i un canvi el sisè, jahi ha prau. El motiu de deixar-ho 5 dies és perquè d'aquesta manera el bacallà s'esponja i puja més. Si fem un dessalat ràpid no puja tant, aquesta és la raó de deixar-ho tants dies.
Per anar al forn, es posa en una safata duran uns 10 minuts, més o menys depenent del gruix, tot vigilant mica en mica, doncs el bacallà no ha d'estar massa fet.
Tot seguit preparem un morter amb all i oli, això si, fet a mà, com el del meu logo.

Bé, doncs que vagi de gust!!

dimecres, 3 de març del 2010

VERAT EN ESCABETX






El verat es un bon peix per fer en escabetx, igual que la tonyina i les sardines. A la brasa es pot menjar tal com és, macerat o com a coca de verat a la brasa.

Aquest peix és un dels ingredients essencials de la llandeta de peix (Dénia, Xàbia i Calp), plat que té el seu origen a Dénia.

Per fer el verat en escabetx, primer netejarem la tripa, tallarem el cap, en aquest cas, he fet taquets, també es pot fer sencer,el salarem, tot seguit agafarem els talls i els passem per la ferina, posarem a fregir fins que estigui ros.

Anirem col·locan en una safata de fang. Una vegada hem fregit tot, en el mateix oli, en compte que no estigui cremat per la farina, afegirem ceba que vagi fent poc a poc, també uns quants grills d'alls. Una vegada ven potxadet, afegim el llorer i la fanigola,uns caienes i unes boles de pebre, fem uns tombs i incorporem amb compte una cullerada de pebre vermell, tot seguit amb la paella treta del foc per tal que el pebre vernell no es cremi, afegim un got gran de vinagre i un altre no tan gran d'aigua, deixem que faci una mica i tot seguit incorporem tot sobre el verat que haviem reservat a la safata.
Es deixa reposar d'un dia per l'altre, per tal que el peix agafi el gust.

Bon profit!!

PREMI



El dilluns dia 1 de març, vaig rebre una visita que en va fer una gran il·lusió, doncs era dels amics Sion i Miquel de fem un mos, el missatge deia: passat per casa nostre t'hem deixat una coseta.

La coseta en qüestió era ni més ni menys un PREMI que ells van rebre de mans de cocina vasca arroxag, que amb molta il·lusió i molt encoratjats de rebra'l, també el van passar a altres companyes.

De bon grat el rebo i els hi dono mil gràcies per haver pensat en mi, dons venint d'ells encara em sento més afalagada.

Els que els cconeixeu, no cal dir-ho, doncs la Sion i en Miquel són un tandem excel·lent.
gràcies parella!!

Aquest PREMI, seguint la tradició l'oferexo a:

Josepb de Menja de bacallà
Marta Pa de nous
massitet Olleta de verdures
Anna Llepadits
Dolça-Gloria No tot són postres...a la cuina

Ningú, està obligat a acceptar-ho, vull oferir-vos-lo, perquè em fa molta il·lusió que també el tingueu, l'any passat vaig passar un altre en altres blocs, així doncs ara és el vostre torn.

Heu de fer una visita a tots ells, tot fen una passejada pel món de les cuines, on tot són sensacions al voltant dels fogons.