dimarts, 30 de març de 2010

BOU DE MAR GRATINAT


Aquests bous, són com tants d'altres peixos o crustacis, que en porta en Perita, el meu amic del Mercat del Ninot.
A casa els hi agraden bullits tal qual,  però aquest dia, un d'aquest el vaig fer com a Donosti, gratinats.
Un dels llocs on es mengen força bons a Donosti és al TXOMIN , és clar,  no puc dir malament d'aquest lloc, doncs el propietari és el meu germà en Fèlix.
Tot i això, un dels millors llocs on també els he menjat exquisits ha estat a Casa Camara a Pasaia, ja no tan sols els Txangurros,  la Merluza especial i tota la seva carta és d'una qualitat excel·lent.
En a mi, la nota que em van donar els meus crítics va estar de 10, així doncs no ho vaig fer tan malament, ja que ells l'han tastat tots  dos llocs on us he esmentat, així que puc estar contenta.

Per fer el Txangurro o bou de mar primer s’ha de bullir les peces, més o menys 15 minuts per quilo, tot seguit s’ha de refredar amb aigua freda amb glaçons per a tallar la cocció.



Una vegada ho tinguem, obrim el bou i treiem tota la carn, inclòs les de les potes.



Posarem a potxar ceba i pastanaga, una vegada estigui això tou, afegirem porro i tot seguit dauets de tomata, salpebrem i afegim una mica de sucre. Una vegada estigui tot això fet, afegirem llavors la carn del xangurro i flambegem amb whisky, afegim també una mica de salsa americana i deixarem fer una mica.



Omplim la carcassa que previament haurem netejat i per sobre arrobossarem amb farina de galeta, el posem al forn a gratinar.





Que vagi de gust.

16 comentaris:

  1. cARME. estic contenta de retrobar-te pel blog!, no he provat mai el bou de mar però si es podés fer caixalada a l'ordinador ja li hauria clavat les dents!!!.A reveure!Mercè-destapant cassoles.

    ResponElimina
  2. Quina meravella de recepta. Aquesta forma de preparar-lo m'agrada molt.

    Jo el bou de mar l'acostumo a menjar a Portugal, aquí em fa mandra obrir-lo i preparar-lo.

    De tota manera, si algún dia m'animo ja tinc alternatives al bou clàssic.

    ResponElimina
  3. Sempre que vaig al viver de Cambrils, miro aquestes bestioles en forma de cranc gegant i mai m'atreveixo més enllà de les nècores.. Però ara ja tinc "guió" de que fer amb elles... Que passeu bons dies de Setmana Santa!. Ricard.

    ResponElimina
  4. Hola Carme, la veritat es que jo tampoc n'he testat mai cap. Em semblava que potser em quedaria amb gana,... jajaja
    De totes maneres, no duptaria en probar-lo!! Aquest primer!!
    Una abraçada i feliç Setmana Santa!

    ResponElimina
  5. Quina sort tenir aquests amics, je je je...
    No he cuinat mai el bou de mar, però m'imagino que ha de ser un plat de luxe, sobretot fet així gratinat.

    ResponElimina
  6. Nena, quin aspecte més impressionant aquest bou!!!
    Però si no et sap greu, em truques el dia que el tornis a fer i pujo a tastar-lo... és que jo amb aquestes bestioles de closca tan dura no m'atreveixo massa...
    PTNTS
    dolça

    ResponElimina
  7. Destapant cassoles: Mercè,
    Gràcies, doncs no sempre tinc temps pel tema informàtic, procuraré estar més al dia,jajaj, estic una mica dropa, tot i que tinc material per penjar, no et pensis.
    M'alegro molt d'havier-te conegut personalment, una abraçada i fins el proper taller oi?.

    Starbase:
    No costa res de preparar-ho, és pim pam i ja està. Val la pena provar-ho i tastar-ho encara més!
    Ptns.

    Ricard,
    El gust del Bou, res a veure amb les necores, fins i tot el preu, és clar, és ben diferent . Fins i tot amb el bou es pot fer un pastis de txangurro i et puc assegurar que està per llepar-te els dits.
    Petons.

    La cuina de la Xuxi: Montse,
    Dona, gana gana amb un no et pensis, és un entrant, tot i que el meu marit s'ha arribat a menjar 2 però resulta un plat contundent.
    Molts petons wapa. Ahhh, he passat una Setmana Santa a la cuina, i mira per on, no he fet gairebé cap foto, alguna que altre però poques, doncs hem sigut colla i a sobre ha vingut el meu germà de Donosti i et pots imaginar, cuina que cuina, però val la pena estar en família.
    Una abraçada.

    Gemma,
    Estic encantada en tenir aquests amics i a més gaudexo amb ells.
    Tens raó, el plat és de luxe.
    ptns.

    Dolça:
    Glòria quan vulguis ja ho saps, estàs a mitja horeta de camí, així que et convido a venir quan vulguis, tu poses data, això està fet!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Hola Carme,

    Ja no recordava el teu blog, així que sort que m'has comentat, perquè així t'he trobat!

    Molt bona pinta la recepta i molt xulo el blog!

    A veure si ens veiem per Vilanova!

    Fins aviat

    ResponElimina
  9. Carai, aquestes besties impressionen! però segur que estar boníssim. Tens receptes de peix molt interessants. T'aniré visitant.
    Petons

    ResponElimina
  10. Molt bona aquesta recepta i molt xulo el teu bloc!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  11. Marta:
    Eiii, Marta, m'alegro que m'hagis fet una ullada, ara que ja ens hem posat cara, ens veure'm pel barri.
    Una abraçada wapa!

    guspires que viatgen amb el vent (Gemma)
    Estic contenta de tenir-te com a visitant i més encara de que t'agradi el que hi tinc.
    Una abrçada bonica.

    MaryLou,
    Moltes gràcies reina, ara que ja ens coneixem personalment, espero ens troben en algun taller més.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. He al·lucinat amb aquesta recepta! Quina cosa més original!

    ResponElimina
  13. Per fi he fet la recepta i perfecte... No tenia pastenaga a ma i vaig posar al sofregit mitja albergínia... però va sortir bonissim. Llàstima que treure tota la carn es feixuc i porta estona...La he publicat a Club de Cuines, dient la procedència i posant l'adreça del teu blog.

    ResponElimina
  14. Que bé. He comprat un bou de mar i no sabia com cuinar-lo, pensava bullit i amb mahonesa o alguna cosa així, però aquesta recepta sembla deliciosa!. Gràcies

    ResponElimina
  15. Rosa,
    Ja veuràs com t'agradarà, queda molt bo.
    Una abraçada maca!

    ResponElimina
  16. Marta:
    M'agrada que t'hagi agradat la recepte, disculpa que et contesti passat tans mesos, doncs ara m'he adonat que hi tenia aquest comentari.
    Una abraçada,

    ResponElimina