dissabte, 28 de novembre del 2009

Rap a l'all cremat




El rap és un peix que merma força, però ens agrada molt.

Aquest rap, li vaig encarregar a el meu amic Perita, peixeter del Mercat del Ninot. Segons ell: "és lo millor de lo millor!", rap de San Vicente de la Barquera (Cantabria).

He d'admetre que era molt i molt bo però també era una bèstia 2.250 k., una vegada feta la reflexió, he de dir-vos que el peix de Vilanova també és molt gustós i molt bo, però les peces són més petites.

Aquest plat el vaig cuinar per a un gran amic de Mèxic, tot i que és nascut a Vilanova, fa molt anys que hi viu.

Cada dos anys ens fa una visita, ja que fa una estada amb la seva família de gairebé un mes.

Ens plau, compartir taula, conversa i vivències amb ell, han pasat 12 anys, però sempre seguim donant-li gràcies, i més que gràcies; li tenim un agraiment de per vida, ja que, en Salvador va fer possible el somni de la nostre vida, i aquest somni va ser la nostre filla Laia.

Bé, la Història és molt maca i llarga, però un altre dia seguiré, dóna com per fer un llibre.

L'autèntic all cremat no es de rap, sino de clavillons, és un plat senzill de mariners, també és molt bo amb congre, de la banda del mig fins el cap.

Per fer aquest plat mariner i vilanoví, es necessiten, unes bones patates, rap, alls, julivert, tomata,unes ametlles (els mariners no en posen) i fumet de peix.

Vaig comprar unes patates dels pirineus, que realment van sortir bones, van bé tant per coure com per bullir.

Fregim els alls fins que quedin ben daurats quasi torrats (apartem uns quants al morter), afegim el julivert i la tomata, que vagi fent. Quan agafa color afegim les patates trecades i les anem sofregin, amb els alls que hem apartat fem una micada amb unes quantes ametlles torrades, que també afegim a les patates, quan més o menys estiguin ofegades, tot seguit afegim el fumet de peix (també pot ser aigua).
Quan la patata estigui al punt, afegim el rap i el deixem unes 5 minuts, sacsegem la paella i tapem, per tal que s'acabi de coure tot sòl. No s'ha de coure molt per tal que no quedi sec el rap, doncs si queda sec, el tall també queda encongit.
Es pot servir al moment o també es deixa reposar una mica, està més bo.

Que vagi de gust!!

Croquetes de llenguado



Segons el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans diu:

LLENGUADO:

Peix de la família dels soleids, de cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret (Solea solea). llenguado d’arena Peix de la família dels soleids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb bandes transversals o amb grans taques sobre el costat pigmentat i sobre les aletes.
El que desconeixia, són les diferents classes que hi han, a banda de les diferències de cadascú.
Hi ha el llenguado bord, el llenguado de sis ulls, el llenguado nassut i també llenguado tasconer, doncs bé, ara ja conec una mica més dels llenguados, si que darrerament són més grans que anys enrere, tot i que quan el compro més gran penso que són de fora, tot i això, a la meva filla és un dels peixos que més li agrada i, gairebé quasi cada nit en menja un, per tant les croquetesli encanten, així que dies enrere van venir unes amigues seves a dinar i una de les coses que hi havien per fer el vermutet van ser les croquetes i, la veritat van tenir molt i molt d'èxit, tot i que alguna mai havia menjat croquetes de peix.

Posem el llenguado al micro amb una mica d'aigua, 1 all i una fulla de llorer, durant uns 4 minuts; quan està cuit, es neteja d'espines, es fa a tallets petits. Tot seguit es sofregeix ceba, quan estigui tobeta s'afegeix el lleguado es dona un tomet, tot seguit hi afegim 2 o 3 cullerades de farina, es pasa una mica per tal que la farina no quedi amb gust a cru, tot seguit s'afegeix el fumet de la safata que hem cuit el llenguado i que previament haurem colat; anem desfen tot això, i mica en mica afegim la llet, tanmateix salpebrem, anem remenant fins obtenir una pasta que no s'enganxi a la paella però amb una textura fina.
Deixem refredar, tapem la pasta amb un paper film per tal que les vores no quedin seques.

Amb dos culleres fem la forma de la croqueta, la pasem per l'ou batut i tot seguit pel pa ratllat.(les podem congelar)
Servides calentes són més bones, quan fas una mossegada per dins està molt tobeta.

diumenge, 15 de novembre del 2009

PANELLETS







Segurament, sóc de les últimes a penjar els panellets, però com aquests dies tots els blocs van plens, segurament ja esteu fins i tot enfarfegats.
En els darrers anys, solament faig de 3 classes doncs, són els que mengem, a banda també, què any rere any faig menys quantitat, doncs al final sempre feina panellets per a tothom i 4 per casa. Els faig perquè no sigui dit, ja que és la castanyada i, perquè m'agraden les tradicions. Tot i que la canalla ara els inculquen a les acadèmies d'anglès el Halloween, així que com diu el meu marit hem d'anar com els borregos a seguir les modes.
No és un dolç que ens agrada massa, tot i que aquest any els que han sobrat, després d'haver repartit els pocs que vaig fer, en el meu marit se li va ocòrrer guardar-los a un pot que tinc que envasa al buit, i per cert, he de dir que la cosa ha funcionat!!

La novetat d'aquest any ha estat els de castanya, però no en forma de castanya, sino fets amb castanya, entre el públic degustador han tingut molt bona prensa, jejejeji, suposo que no ha estat per fer-me la pilota...


INGREDIENTS:

500 gr ametlla
350 gr sucre
pell de llimona ratlla
1 patata petiteta
300 gr pinyons
400 gr ametlla trinxada
castanyes
xocolata
coco

PREPARACIÓ:

El dia anterior a coure'ls faig el mazapà, es deixa reposar tapat amb un drap.
L'endemà es divideix el mazapà en parts i, amb aquestes es fa un rulo a sobre el marbre espolvart de sucre per tal que no s'enganxi.

Per fer el de pinyons:
Una vegada tenim el rulo fet, tallem trossets per tal de fer boletes. En un bol ja haurem preparat el pinyons amb una clara d'ou, que deixarem secar una mica, per tal de que, quan fem les boles s'enganxin el pinyons.
Els pintarem amb ou (rovell i aigua)enfornarem, fins que estiguin rossos.

Per fer el d'ametlles:

Farem la mateixa operació que en els de pinyons però aquesta vegada amb les ametlles, que haurem trinxat gruixudeta, també farem forma de cuetes, pintarem i enfornarem.

Per fer el de coco:

Agafarem un terç de pasta i barregem amb el coco, forman unes muntanyetes, pintarem amb l'ou i els enfornem, amb compte perquè es cremen ràpid.

Per fer els de castanya:

Pelarem les castanyes i les possarem a coure, per tal de poder-les pelar. Una vega escaldades treiem la pell, tornem a coure-les fins que quedin ben tobes. Deixem escorreles i les pessem per la picadora fins que es facin una farina.
Barregem amb un terç del mazapà i formem boletes en forma de castanya, les pintem amb l'ou i les fiquem al forn. Una vegada estiguin fredes les banyem amb xocolata.

Vull fer un apunt, jo anys enrere no posava patata, però he comprobat que duren més dies tobets, tot i que poso molt poca, tant poca, que no fa ni 100 gr.

Us donaré la recepta antiga dels panelles.

Preparar un xarop a punt de pluma amb mig culleró d'aigua, la sucre i una mica de crémor i la pell de la llimona, afegir les ametlles, treballar-ho força, deixar-ho refredar.
L'APUNT:

dijous, 12 de novembre del 2009

Amanida tèbia amb formatge camembert arrebossat amb kikos



Aquesta amanida, per a qui ens agrada el formatge, està força bona i a l'hora diferent. És una mica empipadora a l'hora d'haver de fer la preparació amb el formatge, però quan la tens a taula, són d'aquelles coses que dius: Val la pena!.
És una recepta que mig vaig escoltar a la ràdio, de vegades em pasa, que quan expliquen una recepta mentrestant condueixo, sempre arribo al lloc sense haver-la acabat d'escoltat del tot, i aquesta va ser una d'aquelles, que quan arribes al lloc donan ganes de no baixar del cotxe per tal d'acabar d'escoltar la preparació.
Bé, doncs, amb el que mig vaig escoltar i la meva iniciativa ho vaig posar en pràctica.


INGREDIENTS:
1 Bossa de kikos (blat de moro torrat Mister Corn)
5 talls de formatge camembert o similar
1 ou
dirents varietats d'enciams
pinyons
panses
oli
vinagre
mel

PREPARACIÓ:
Primer de tot, haurem de refredar el formatge al congelador, per tal de que quan el tallem es faci un tall net, d'aquest manera no s'enganxa. Quan tenim els talls que necessitem, el tornem a refredar al congelador, atès que ràpidament agafa escafor i s'enganxa. Una vegada ja el tornem a tenir dur, ja tindrem preparada la farina de kikos que la picarem una mica grouxuda, sense arribar a fer farina, aleshores suquem el formatge per l'ou batut i l'arrebossem amb el blat de moro, si no s'enganxa prau bé, tornarem a repetir l'operació, és a dir: tornarem altre vegada a passar-lo per l'ou i el blat de moro trinxat.
Quan el tinguem a punt, tornarem a refredar-lo, fins al moment de fregir en una paella amb oli, com si es tractès d'una carn o altre arrebossat.
Vinagreta:
enrrossirem els pinyons per la paella amb oli, per tal que vagin agafan color, i afegirem les panses, tot seguit un xurrup de vinagre i la culleradeta de mel.

Una vegada tenim tot preparat montem el plat i afegim la vinagreta tebiona pel damunt.
Que vagi de gust!!

dimecres, 11 de novembre del 2009

Nius de Carbassó






Aquests carbassons, em van fer gràcia quan els vaig veure a la verduleria i, tot seguit vaig pensar, a farsir-los! així doncs, que els vaig fer per l'endemà a la Laia i a l'Avi (el meu pare), per tal que trobessin alguna cosa diferent del dia a dia, doncs normalment, durant la setmana, mengen verdura i planxa o forn, tret del dia de llegum, doncs com tots tenim bona boca, aniríem agafant quilets i quilets i després ve la dieta absoluta.

INGREDIENTS:
Carbassó
pebrot verd
pebrot vermell
porro
ceba
ou
formatge

PREPARACIÓ:
Buidar amb cuidado el carbassó (jo ho vaig fer amb el culleró de fer boletes), sofregir el porro, el carbassó, la ceba i el pebrot. Una vegada està tot sofregit, omplir el carbassó, afegir un ou i formatge per sobre, tapar-ho i al forn 10 minuts.

És una cosa sencilla i curiosa de menjar, atès que sempre estem acostumats a menjar els carbassons d'una mida gran.
Que vagi de gust!

Tartaletes i madalenes d'espàrrecs, de bacó i amb sorpresa






Aquestes madalenes, no són ni més ni menys que una quiche diferent. Les d'espàrrecs vaig pensar que estarien bé, i a més les hi vaig afegir una tomata cherri entremig, així trobariem la sorpresa al mig.

Per les d'esparrecs, vaig sofregir una mica de porro, després vaig afegir els espàrrecs talladets i ho vaig reservar en un bol. Tot seguit vaig esmicular formatge de cabra fresc i també una mica de formatge gruyère, també vaig afegir 3 ous, ho vaig batre tot.
Amb la pasta de full, vaig omplir uns motlles de madalenes i els vaig omplir, en alguns vaig afegir una tomata cherri.
Vaig fer altres de bacó i 2 formatges, el procediment emprat ha estat més o menys el mateix, però a banda del porro, també hi vaig afegir ceba.
Com que em va sobrar full i farcit, vaig aprofitar per fer dues quadrades.
Va ser tot un èxit, per la castanyada, junt amb els panellets que també us ensenyaré.
Bon profit!!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

LLOM DOS COLORS AMB PASTA DE FULL


Aquest llom el vaig fer perquè una companya de feina, la Sílvia Alba, em va comentar que ella feia un rellomillo amb full, després d'explicar-me com el cuinava i comentès que l'havia tret d'alguns blocs, vaig optar per possar-hi els ingredients que a mí em van semblar que hi lligarien força, tant de gust com de combinacions, tot i ser diferent al que ella cuina.
Aquesta recepte, més o menys sería com el "solomillo wellinton", tot i que el Wellinton es de vedella i no porta ceps.











D'acompanyament, vaig fer un puré de pomes i una melmelada de figues, com si d'una chutney es tractès, tot i que en aquest cas no vaig haver d'esperar 3 mesos per menjar-la.

Per cert, aquest any la figuera de l'hort ha donat figues per donar i per vendre, així doncs que n'he fet pots i pots de figues de diferents maneres i també Chutney que estrà llest per Nadal.

INGREDIENTS:
1'200 K. de llom de dos colors
200g. de Ceps frescos
1/2 ceba
9 tires de bacó
75 g.de formatge danès
1/2 llauna de paté
2 planxes de pasta de full fresc
Sal i pebre
Oli d'oliva
ou per pintar el full

Ingredients puré de pomes
3 pomes verdes
mantega
raig de vi ranci
sal i pebre

Ingredients melmelada figues
8 figues fresques
1 xurrup vinagre blanc
1/4 ceba
1/4 de clau i un polsim de canyella, 1 caiena, gingebre i llorer
1/2 xurrup de vi ranci
1 vas d'aigua.

PREPARACIÓ:

Primer de tot segellem el llom per tal que els sucs de la carn quedin dins, tot seguit el posem en una reixeta a refredar.
En una paella, posem la ceba a poxar i quan estigui afegim els ceps laminats, esperem a que tot plegat quedei com una crema.
Estirem el full i a sobre estirem els ceps, tot seguit a sobre hi posem el llom, que untarem per tot ell el paté; tot seguit el folrrarem amb el bacó i per sobre del bacó afegirem el formatge.
Tancarem el llom, doblegan l'extrem cap a dins, i en el costats farem tires d'un cm més o més, i anirem trenant banda i banda. Vaig esgarrapar una mica de pasta per tal de poder fer uns bolets i decorar per sobre i, una vegada fet es pinta amb ou i s'enforna, el temps dependrà del que marqui la pasta, però s'ha de vigilar i treure al gust de cadascú, doncs en el meu cas m'agrada torradet.

MELMELADA DE FIGUES

Tallem les figues a rodanxes, afegim tots els ingredients en una cassola; anirem remenant fins que quedi tot ben espès, aproximadament 1 hora, més o menys, depèn de la quantita a fer.

PURÉ DE POMA

En un cassó posem mantega i sofregim la poma, afegim el vi ranci (kirsh, o algun destil·lat que tinguem), sal i pebre. Deixarem bullir a foc baix i anirem remenant i aixafant, per tal que ens quedi el puré fi.

Que vagi de gust!!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

PEBROTS DEL PIQUILLO FARCITS DE BRANDADA DE BACALLÀ AMB CREMA D'ESPIGALLS GRATINATS




PEBROTS DEL PIQUILLO FARCITS DE BRANDADA DE BACALLÀ AMB CREMA D'ESPIGALLS GRATINATS AL FORN:

Ha començat la temporada d'espigalls, tot i que no fa gaire fred, els pagessos de Vilanova ja tenen espigalls, així que com ens agraden tan, vaig fen coses noves amb aquesta verdura tant vilanovina i que tan agrada als de casa.

Després de tants i tants dies de no treballar el bloc, avui no se que passa, que quan escric ho fa en xinès, no se que fer, doncs no se com arreglar-ho, així que des d'ara si llegiu alguna cosa rara és el format que no se com ensurtir-me'n, si algú en sap que en doni un cop de mà.

Bé, anem amb els pebrots que em van quedar, per llepar-se els dits; estaven tan bons que la meva filla Laia, em va dir si els podia repetir per diumenge, que convidava a dues amigues i al seu cosí a dirnar per celebrar el seu aniversari, vaig pensar que això a les xicotes no els hi agradaria i bes per on, vaig fer curt!

Dissabte els vaig fer per un convidat molt i molt especial. Va venir a dinar a casa, el Pare Chava de Mèxic. Va ser el segon dinar aquest mes, doncs cada dos anys ve a Vilanova i fem un dinar quan arriba i altre quan marxa (algun dia vos explicaré la Història del Padre Chava de Mèxic, per cert molt maca).

INGREDIENTS:
Brandada de bacallà
pebrots del piquillo
espigalls
llet
formatge emmental
pinyons

Per la brandada:

bacallà desalat
Oli d'oliva
Oli de girasol
alls

PREPARACIÓ BRANDADA

Filategem els alls i el pasem per la paella amb oli d'oliva; quan estiguin daurats, afegim el bacalla que es faci una mica, tot seguit l'aboquem al vas del turmix, el trinxem i anirem afegim oli de girasol com si fesim una maionsa, deixem refredar a la nevera.
Una vegada ja tinguem la brandada, omplirem una mànega pastissera i omplirem els pebrots, anirem col·locant-los en una safata per anar al forn.
Previament haurem bullit els espigalls, els escurrem bé i els passem per la paiella amb un all i els saltegem, tot seguit, farem una crema amb una mica de brandada, llet o crema de llet i anirem napan el pebrots.
Afegirem formatge per sobre i uns pinyons, ho posarem al forn a gratinar.
Espero que vagi de gust.

PD: Els espigalls és una verdura autoctona del garraf, penso que solament hi ha per aquesta comarca. Per a que us feu una ideia, els espigalls és de la família de la col brotonera, tinc un apartat que ho explico.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Llenguado al forn amb mussolina d'all i oli amb patates panadera



Sovint, faig peix al forn amb patates panadera, moltes vegades la meva filla em demana les patates amb ous (ella les anomena patates de pobre de dieta) doncs ens agraden molt; he de dir que moltes vegades estan més bones les patates que el peix o els ous, almenys per a qui ens agraden força les patates. L'altre dia vaig pensar que com també ens agrada molt l'all i oli, havia de provar de fer una mussolina d'all i oli, per tal que el gust d'all fos més suau, doncs l'all i oli calent fa que es potènciï més el gust de l'all, també vaig pensar que si entre mig de les patates afegia mussolina podria quedar molt millor, bé he de dir que va ser tot un èxit aquest llenguado.

INGREDIENTS:
Patates
Llenguado
Ceba
Oli
Sal
Pebre
Per la Mussolina:
All i Oli (fet a mà)
1 clara muntada a punt de neu
barrejar la clara muntada amb l'all i oli, anar amb compte a l'hora d'ajuntar les dues coses, de baix amunt

ELABORACIÓ:
Tallem les patates a rodanxes no gaire primes, a gavinet o amb mandolina si en tenim, (és més ràpid). En una safata per anar al forn anem posan capes de patates, ceba, salpebrant i afegint oli, tampem la safata amb paper d'alumini i l'entrem al forn uns 15 minuts,(tot depenen de la patata i del forn, esclar)comprovar la cocció, una vegada estiguin tobes, afegim els lleguados salpebrats i el cubrim amb la mussolina, així com si volem anem aixecant amb compte les patates i entremig també afegim cullerades de mussolina. Tornem a enfornar i quan estigui daurat ja ho podem treure i servir.
Que vagi de gust!!

diumenge, 24 de maig del 2009

Boles de Mascarpone i confitura de moniato


He volgut fer una provatura que ha quedat pel meu gust bé i alhora unes postres diferents.
Com havia fet les crestes de la Gemma i m'havia sobrat mitja llauna de confitura, i també mascarpone d'altra coseta que vaig prepara ahir, he decit que una cosa amb l'altra em sortirien unes postres per avui, que segurament ens agradarien a tots, per això l'arrebossat de les boles ha estat diferent, doncs d'aquesta manera he pensat en les petites i en tots els grans.

INGREDIENTS:
1/4 de tarrina de Formatge mascarpone
40 g de confitura de moniato

Per la guarnició:
lacasitos de colors triturats
fideus de xocolata
ametlla torrada picada

PREPARACIÓ:

Axafem la confitura i barregem amb el formatge fins que quedi una textura fina, ho reservarem una estona al congelador, per tal que quedi una mica consisten per fer les boles i arrebossar-les amb el que més ens agradi.
Sencill i bo!!

Braç de gitano de tonyina


D'ara endavant, en aquests dies, que comença a venir la calor, venen les ganes de menjar coses freques i, el braç de gitano és un dels plats que a l'estiu entren força bé. Si per dinar son colla, doncs va força bé per a tothom, doncs almenys a casa, com el diumenges acostumem a dinar al tros, som força colla, així que hem de fer dinars que agradin a tothom i que també facin torna.
També agrada en el nens, doncs generalment la tonyina i les olives els hi agraden, per tant, aquest any ja el demanaven.
INGREDIENTS:
1.500 g de patates
30 g margarina
sal, pebre
Pel farcit:
250 g tonyina escurreguda
200 g olives farcides d'anxova
50 g de moresc
5 ous
3 pebrots morrons
30 g de cogombres gust anxova
50 g maionesa d'all
ceba tendra (opcional)
PREPARACIÓ:
Comencem bullin les patates senceres, mentrestant tallem tots els ingredients del farcit ben patites i una vegada tot en un bol, barregem amb la mica de maionesa i deixem refredar, reservem 1 rovell per després poder guarnir.
Una vegada tenim les patates bullides, les pelem i passem pel passapurés, afegim, sal i pebre, la margarina o mantega, segons el gust de cadascú i la possem sobre un drap blac mullat. Per tal de poder-la treballar bé possem un paper film i l'estirem amb el curró, que quedi un quadrat. Una vegada tenim el puré de patata a la mida que volem afegim els ingredients que haviem reservat en fresc. Embolquem en compte i emplatem. Tot seguit guarnirem amb la maionesa, el rovell, cogombres, pebrot etc. i possem a refredar per menjar fred.
Apa, que vagi de gust!!




dilluns, 18 de maig del 2009

Mitges llunes farcides de quatre formatges amb salsa de bolets i nous

Com que ara fa temps que la dieta ens acompanya a casa, feia temps que no cuinava pasta, així que aquest dissabte, després d'haver gaudit de la visita al Mercat de la Boqueria i, haver comprat unes quantes coses...Som-hi.
Mitges llunes farcides de quatre formatges, amb salsa de bolets variats i nous.

INGREDIENTS:
Pasta Fresca farcida quatre formatges (100 g. per persona)
Barreja de bolets secs (40.g)
nous (5)
ceba (1)
crema de llet (200ml)
sal (al gust)
pebre (al gust)
oli (per sofregir la ceba)
formatge parmesà (al gust)

PREPARACIÓ:

S'hidrata el variat de bolets, mentres tant anem sofregint una ceba tallada fina o picada, una vegada estigui rosa, s'afegeixen el bolets ja hidratats que previament haurem colat, també deixarem el te del bolets a banda. (la resta del te sobrant, el podem congelar per altres ocasions).
Quan la ceba i els bolets estiguin potxats, s'afegeix la crema de llet, salpebrem, i també afegirem un got del te que haviem reservat, per tal que la salsa no quedi espesa, però si ha de quedar lligada.
Amb les mitges llunes bullides emplatarem i guarnirem amb les nous tallades a quadrets petits, també cadascú afegirà el parmesà a gust.
Que vagi de gust!!

diumenge, 17 de maig del 2009

Coca d'escalivada o enramada



Aquesta coca, és un àpat, que sempre quedes bé en un sopar d'aquells que no hi ha compromís, fins i tot quan s'organitzen sopars que cadascú ha de portar alguna cosa cuinada, quedes com una reina.
És ràpida de fer, si tens l'escalivada a punt, i si no, en un moment la fem.
Habitualment el diumenges el meu pare a l'hort, ja em prepara el caliu per fer-ne per a tota la setmana, doncs és un menjar habitual a casa nostre, per acompanyar la carn o el peix, així que sempre en tinc, fins hi tot, safates congelades, per si surt una ocasió de fer alguna cosa amb l'escalivada, tot i que el gust també de llenya canvia el 100%, és per això, una de les raons que tinc al congelador.

INGREDIENTS:
Escalivada (pebrot i alberginia)
Ceba
salsitxes
Farina
Llevat de forner
oli
sal
pebre
aigua

PREPARACÓ:
Per la massa:

En un bol, afegirem 250 g. de farina, 1/2 vas d'oli, una culleradeta de sal. A banda desfem el llevat amb un vas d'aigua tèbia, que quan s'hagi desfet el llevat afegirem a la resta dels ingredients, farem un bola i la deixarem reposar fins doble el seu volum, en un lloc temperat.

També, la podem fer amb farina preparada per a pizza, d'aquesta manera afegim els 250 g. el vas d''aigua tèbia, l'oli i la sal i fem la bola i deixem doblar la massa, queda perfecte també.

Perquè no sigui massa oliosa, pocho la ceba tallada a rodanxes al micro, amb un raig d'oli, sal i una miqueta d'aigua.
Les salsitxes, com les de casa són llargues, en faig 2 d'una, això va a gust de cadascú.
Una vegada tenim la massa llesta, estirem amb un corro, i fem un burlet a tot el boltant de la massa, aleshores, forrem tota la base de la ceba que tenim potxada, decorem amb les salsitxes i omplim els buits amb el pebrot i l'albergina, a l'escalivada posem una mica de sal i pebre i un raig d'oli cru, i enfornes, aprox. 15 minuts i anem controlant que no es cremi, depen del forn i si eagrada més blanca o en el nostre cas ens agrada torradeta.
Que vagi de gust!!





dimecres, 13 de maig del 2009

Espàrrecs de marge saltejats amb llom Ibèric i formatge de cabra






Tot i que ja s'acaba la temporada perquè els espàrrecs de marge surten amb el darrer sol de l'hivern.
És habitual veure gent caminant pels marges de carreteres cada matí o en el meu cas per la variant. Gairabé sempre són els mateixos, abans que despunti el sol, surten a caminar i de pasada a fer el manat d'espàrrecs.
En altre ocasió vaig dir-vos que tinc la sort que me'ls regalen, així doncs encara els assaboreixo més. Darrerament estic fent-los de diverses maneres, tot i que gairebé sempre en remenat i llagostins, en remenat i botifarra negre, etc.
Dilluns vaig pensar que la combinació hauria d'estar força bona perquè se li diu, i a més , amb ingredients de primera, ja hi sóc.
Efectivament!! molt bons, el contrast del formatge amb el llom i l'espàrrec, per llapar-se els dits.
Ingredients:
Espàrrecs de marge
all laminat
Sal i pebre al gust

Preparació:
Es van trencant els espàrrecs fins que la tija sigui més dura, és a dir, que no costi trencar. En una paella amb oli, afegim els alls a làmines, els dorem i seguidament afegim els espàrrecs, saltegen tot junt i, una vegada estiguin més o menys tous, s’afegeix el llom Ibèric tallat a quadrets petits, saltejarem una mica, que el llom no arribi a encongir-se i emplatem.
Una vegada al plat adornem amb el formatge de cabra (o de rulo), haurem escalfat el forn una mica per tal de donar un cop de calor al formatge. No és suficient amb l'escalfor dels espàrrecs, per tant, una mica de res, decorem amb julibert el plat i per sobre del formatge.
Que vagi de gust!!


dijous, 7 de maig del 2009

Sardina tipus Getaria


La saridina sempre ha estat un peix menyspreat a diferència d'altres, però en realitat és un peix força bo i es pot cuinar de diferents formes i maneres, tot i que ara, sembla peix de rics. Avui per avui igual que el saitó són cars, (tot i que ara en diuen peix barat) si fem comparacions, d'uns anys ençà, ha pujat força.
L'avi del meu del meu marit, que anava en mar, sempre deia que "la sardina és peix de pobres, però ben bona que n'és", ara fins hi tot es fan arrossejats de sardina i de saitó, qui ho havia de dir oi?
Dies enrere també llegia en un diari que alguns cuiners, al Mercat de St. Josep havien cuinat peix barat.
Bé, com a casa sempre hem menjat sardina, sobretot cuinada en escabetx, que per a mi és deliciosa, avui l'he volgut fer una mica com fan l'anxova al País Basc (saitó a casa nostre), tipus Getaria.

Ingredients:
Sardina fresca (mida petita), de Vilanova
farina
oli
alls
canyena
vinagre

Preparació:

Enfarinem una mica les sardines i les posem a fregir, al punt, que no siguin massa freixides, solament que agafin color.
Les coloquem en una safata i, mesntrestant tallarem alls a llàmines els fregirem junt amb la canyena. Quan estiguin rosets amb cuidado afagirem un got de vinagre. Hem d'anar en compte, doncs salta molt, per tant taparem la paella, no del tot, deixant una mica d'aire, i agafada amb la nostre mà.
Una vegada no espetegui l'oli ho afegirem per sobre de les sardines que tenim preparades a la safata.

Això també està molt bó amb rap fet a la brassa, bacallà fet igual que les sardines i acompanyat de pebrots verds.
Bé, s'ha de tastar.


Trinxat de bròquil amb botifarró de ceba gratinat



Quan vaig fer aquesta barreja, pensava que no podria quedar bé, però la veritat va quedar força bona i diferent.
M'havia sobrat bròquil (bord), doncs sovint en mengem, ja que a la meva filla i el meu marit els hi encanta i, ateses les propietats que en té, doncs més si cal.
També hi havia un botifarró de ceba (morcilla de cebolla), així doncs vaig fer com si d'un trinxat es tractès i després gratinat al forn amb una mica de formatge, vaig lograr un plat olè!!, acompanyat d'un xurraco a la brassa, renoi!!
Havia fet la mateixa verdura ben diferent i ben bona.

Ingrediets:
Bròquil bord
patates
botifarró de ceba
formatge


Preparació:
Es bull el bròquil i la patata al punt, tot seguit ha d'estar ben escorregut.
En una paella afegim una mica d'oli, on saltejarem el botifarró, tot seguit afegim els demés ingrediets i formem com una truita, rectifiquem de sal, si cal i la posem al plat . En el mateix plat afegim una mica de formatge i li fem un toc de forn per a que foni.
A banda haurem fet la costella de vadella (xurrasco) al grill i emplatem tot junt.

Hi hà que tastar-ho!!

Bunyols de l'Empordà


Aquest bunyols són igual de bons durant la Quaresma com per a qualsevol altre dia de l'any. Per un berenar acompanyats amb nata estan més que bons i, amb una copeta de Malvasia, encara més.
Bé aqui teniu la recepta, que fa anys que la faig i sempre em surten perfectes.

Ingredients:

350 g. Farina

50g. De margarina

20 g. De llevat (de pa)

60g. De sucre

05. dl. De llet

Ratlladura de llimona

3 ous

Una mica de sal

1 copa d’anís

2 cullerades d’anís mòlt

½ culleradeta de coriandre

Canyella en pols

Oli per fregir

Sucre per arrebossar

Anís per a perfumar

Es barreja la llet tèbia amb el llevat i 100 g. De farina, es remou i es forma una bola. Es deixa fermentar la massa tapada (drap o film) uns 30 minuts o més en un lloc temperat.

Amb la farina que ens ha quedat es forma un volcà, es posa al mig la margarina, els ous, la sal, el sucre, l’anís i el condiments, i removem primer amb una forquilla i després afegim la massa que ja tenim fermentada.

Treballem amb les mans fins obtenir una massa fina i tova. La colpegem contra el marbre.

Aquest darrer pas es pot fer de dues maneres:

Untem d’oli el marbre i amb les mans també untades, anem agafant porcions de pasta i formarem boletes i les deixem en una placa untada d’oli, ho reservarem en un lloc temperat per tal d’accelerar la fermentació, doncs la massa ha de doblar el seu volum. Una vegada hagi fet aquesta acció s’agafa la boleta es fa un forat al mig i s’hi posa a la fregidora. L’oli no ha ser massa calent, si no la pasta es crema, han de tenir un color fosc.

Es treuen de la fregidora i es perfumen amb anís i els arrebossem amb sucre.

L’altra forma, és que la massa fermenti tota (gibrell)en un lloc temperat i seguidament amb les mans untades fem boletes amb el forat al mig i fregim, també les perfumen amb anís i ensucrem. (més ràpid la segona).

Per a perfumar-los tinc una botelleta amb spray, i els hi poso per damunt en sortir calents , que els deixo sobre d'una reixeta.


dimecres, 6 de maig del 2009

Torrades de Sta. Teresa (Torrijas)







Aquestes torrades em recorden quan jo era petita, doncs a casa, quan començava la Quaresma la meva mare i la meva tieta ja les preparaven. A tots en encantaven, fins i tot la meva tieta els hi feia un almibar, que encara eren més sucoses.
Actualment, les segueixo fent en menys quantitat, és clar, doncs pels bons records que em transporten al passat i pel Pare, que tot i essent diabètic li tornen boig.
La preparació és sencilla, però entretinguda.
INGREDIENTS:
Pa de dos o 3 dies sec
llet
sucre
canyella
pela de llimona i taronja
canó de canyella
canyella en pols
oli
ou
Pel guarniment:
sucre i canyella en pols
PREPARACIÓ
En un gibrell es posa llet, sucre, canó de canyella, canyella en pols i les peles, es tasta que estigui força dolç, es remena fins que el sucre sigui ben desfet. Llesquem el pa i el posem a que xupi la llet. Una vegada estigui xop, el posem en una reixeta, mentrestant, en un plat anem baten ous i pasem la torrada per l'ou. Una vegada estigui banda i banda pasada per l'ou, ja amb una paella amb força oli, les fregim.
Anirem continuament colant l'oli, doncs de seguida es posa negre per el sucre.
Anirem colocan en una safata i espolvorejant amb la barreja de sucre i canyella.
Es menjan fredes.




dimarts, 5 de maig del 2009

Piruletes de Xocolata




El 25 d'abril vam anar tota una colla de blocaires al Museu de la Xocolata a fer un taller de piruletes. A banda de ser un taller molt enriquidor, dinàmic i divertit, tots els que ens hi trobavem ho vam passar força bé, per a mi va estar una trobada molt especial, doncs vaig poder conèixer "in person" a la gent que segueixo mitjançant la red i els seus blocs.

La Munsa, la mestre del taller, com en d'altres tallers que l'he conegut dirigint i fent d'altres coses GENIAL!!
En definitiva, fa ser una dia molt i molt profitòs.
PIRULETES DE XOCOLATA:

Ingredients:

Xocolata negre
Xocolata amb llet
Xocolata blanca
Ingredients extres: sal màldon, gingebre en pols, vainilla, pebre , sucre de canya, ratlladura de llima, pipes, cacauets, kikos, mores, gerds, plàtan, alquequenjes...

Preparació:
Temperar les xocolates, cadascuna a la temperatura adient .Per fer-ho s’avoca sobre el taulell una part de la xocolata desfeta i es va removent amb una espàtula fins aconseguir que estigui a 27ºC la blanca, 28ºC la de llet i a 29ºC la negre, tot seguit es barreja amb la resta per tal d’aconseguir la temperatura adient per poder treballar, 28ºC la blanca, 29ºC la de llet i 30ºC la negre sense llet.
Una vegada aconseguida la temperatura es posa la xocolata en mànega pastissera i sobre un film es fan figures i es decoren a gust, fins hi tot dintre de la xocolata podem afegir ratlladura de llima, gingebre etc.
Després decorem a gust de cadascú.







dimecres, 29 d’abril del 2009

Arròs amb llet


De nou a l'ordinador, des de Setmana Santa no he carregat res, així que tinc totes les postres encara per mostrar.
Sóc molt tradicional, faig coses que em recorden a la meva mare, doncs sempre per aquestes dates i abans de començar ja ens feia les postres de Setmana Santa, durant la Quaresma.

INGREDIENTS:
1/1/4 l. de llet
200 grs. d'arròs
150 grs. sucre (a gust de cadascú)
1 canó de canyella
1 tall de pela de llimona
1 tall de pela de taronja
opcional:
200 ml. crema de llet
sucre
canyella en pols

ELABORACIÓ:
En una casola es posa aigua, quan aquesta arrenqui el bull s'hi posa l'arròs amb una mica de sal. Una vegada l'arròs hagi tret el primer midó, treurem l'aigua i afagirem la llet, el sucre, el canó de canyella, les peles de llimona i taronja i deixarem bullir fins que sigui cuit.
Pels més llaminers, està molt bó també, fer un caramel i possar-ho a la safata on hem de servir l'arròs, com quan fem un flam i a sobre l'arròs.
Una vegada l'hem abocat a la safata, l'arrebossem de canyella (barregem sucre i canyella), per tal que no estigui tant for de canyella.

També depen molt de cadascú i el gust que tinguem, si ens agrada molt caldòs o molt sec, hem d'anar vigilant, però el més adient és que no sigui molt sec, també la nata el fa més flojo.

El coure l'arròs primer una mica en aigua, et permet la cocció més ràpida i que no quedi dur, doncs l'arròs bullit solament amb la llet costa molt de bullir.

PS: Si heu de deixar més d'un dia fet, retireu les peles, doncs es fan amargantes i quan es menja l'àrròs els voltants són amargants.
Que vagi de gust!!




dimecres, 8 d’abril del 2009

PREMI



Per primera vegada m'han atorgat un Premi: "SISTERHOOD AWARD",doncs no sabeu quina il·lusió que m'ha fet, mai no m'ho hagués imaginat, atès que sóc novella en el món blocaire, però venint de la Margarida, el món de la cuina estic més que estofada, doncs ella va ser la primera que vaig tenir contacte.

Bé, companyes i companys, seguint la tradició que sembla ser que es fa, doncs com he dit anteriorment sóc primerenca i, considerant també, que l'han de rebre aquests altres blocs que segueixo "de quan en quan" i que considero ho fan d'allò més bé.

Ningú, està obligat a acceptar-ho, però jo us el vull donar per totes les coses bones que ensenyeu i les vostres presentacions i tot allò que es diu, jajajjiji.

Heu de fer una visita a tots ells, tot fen una passejada pel món de les cuines, on tot són sensacions al voltant dels fogons.

Gràcies a la Margarida de nou, el món de la cuina i tots els que en visiteu i deixeu els vostres comentaris, que els rebo amb una gran alegria.

AQUESTS BLOCS SÓN ELS QUE CONSIDERO QUE TAMBÉ L'HAN DE TENIR:

La cuinavermella (els vermells)

Cuinar és generós (Manel)

La Cuina d'en Camil (Camil)

Mis deseos más dulces

La cuina de Casa (Gemma)




dimarts, 7 d’abril del 2009

Botifarra d'espigalls amb verdures al caliu


Ací, us mostro un plat combinat, però alhora saludable. Normalment durant la setmana intento fer plats d'aquest tipus, doncs és ràpid per que ja disposo d'escalivada feta al tros amb llenya, doncs els diumenges procuro fer-ne i tenir feta per uns quants dies, també es pot congelar.
El gust d'aquesta escalivada o qualsevol altra cosa cuinada a la llenya té mil gustos.
També hi ha la botifarra d'espigalls que tant en parlo, doncs és més que bona, tant a la planxa (grill elèctric en aquest cas ) o tal qual també està per llepar-se els dits i amb pa i tomata... i copeta de cava, doncs ....altre dia us ho mostro, tot i que ja s'acabat la temporada d'espigalls.
INGREDIENTS:
Carxofes
Pebrots vermells
Esberginies
cebes
Patata
Oli d'oliva arbequina
Aquest plat és sencill, fàcil, ràpid i saludable
PREPARACIÓ:
Es posen el pebrots, les esberginies i les cebes al foc, aquest no ha de fer flama per tal que no agafin gust de fum. Quan està tot fred es pela i es troceja al gust de cadascú.
Les carxofes es copegen per tal que s'enxamplin, es posa oli, pebre i sal i al foc.
Apa, bon profit!!