El rap és un peix que merma força, però ens agrada molt.
Aquest rap, li vaig encarregar a el meu amic Perita, peixeter del Mercat del Ninot. Segons ell: "és lo millor de lo millor!", rap de San Vicente de la Barquera (Cantabria).
He d'admetre que era molt i molt bo però també era una bèstia 2.250 k., una vegada feta la reflexió, he de dir-vos que el peix de Vilanova també és molt gustós i molt bo, però les peces són més petites.
Aquest plat el vaig cuinar per a un gran amic de Mèxic, tot i que és nascut a Vilanova, fa molt anys que hi viu.
Cada dos anys ens fa una visita, ja que fa una estada amb la seva família de gairebé un mes.
Ens plau, compartir taula, conversa i vivències amb ell, han pasat 12 anys, però sempre seguim donant-li gràcies, i més que gràcies; li tenim un agraiment de per vida, ja que, en Salvador va fer possible el somni de la nostre vida, i aquest somni va ser la nostre filla Laia.
Bé, la Història és molt maca i llarga, però un altre dia seguiré, dóna com per fer un llibre.
L'autèntic all cremat no es de rap, sino de clavillons, és un plat senzill de mariners, també és molt bo amb congre, de la banda del mig fins el cap.
Per fer aquest plat mariner i vilanoví, es necessiten, unes bones patates, rap, alls, julivert, tomata,unes ametlles (els mariners no en posen) i fumet de peix.
Vaig comprar unes patates dels pirineus, que realment van sortir bones, van bé tant per coure com per bullir.
Fregim els alls fins que quedin ben daurats quasi torrats (apartem uns quants al morter), afegim el julivert i la tomata, que vagi fent. Quan agafa color afegim les patates trecades i les anem sofregin, amb els alls que hem apartat fem una micada amb unes quantes ametlles torrades, que també afegim a les patates, quan més o menys estiguin ofegades, tot seguit afegim el fumet de peix (també pot ser aigua).
Quan la patata estigui al punt, afegim el rap i el deixem unes 5 minuts, sacsegem la paella i tapem, per tal que s'acabi de coure tot sòl. No s'ha de coure molt per tal que no quedi sec el rap, doncs si queda sec, el tall també queda encongit.
Es pot servir al moment o també es deixa reposar una mica, està més bo.
Que vagi de gust!!
Entrades
.JPG)
El rap és dels meus peixos preferits. Amb 2.250g en devia sortir força, eh? No em faria res venir a ajudar-vos a fer neta la cassola ;)
ResponEliminaEstà bé això d'obsequiar els amics amb plats de casa nostra i de casa seva també, en el cas del Salvador, encara que ara visqui una mica més lluny. Aquesta cassola té una pinta estupenda, venen ganes de sucar-hi pa!
ResponEliminaReceptes de sempre....i amb rap...èxit assegurat...i ara que s'apropen festes!!!
ResponEliminaPrenc nota!
Perquè després no diguis que no tafanejo el teu bloc!
ResponEliminaT'he de dir que el rap és un dels meus peixos preferits.
Bon Nadal,
Rap a l'all cremat. M'encanta! Però cara les festes hem de proveir-nos del rap abans no faci la pujada nadalenca!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Marta,
ResponEliminaNi que ho diguis, és ben veritat, és un plat assegurat. Una abraçada,
Sílvia, ho celebro de debó. Bon Nadal i records a la Jujú.
Dolça,
tens tota la raó, s'ha de comprar abans.
petons.
Del rap m'agrada tot (excepte el preu!). I és molt agraït perquè faig treure l'espina i això és un descans per a la gent gran i per als nens, ja que poden menjar tranquils!
ResponEliminaJo també vaig fer rap per Nadal, i era força més gros que el teu, ja que feia 3 kg i mig, i això que era de la costa (la catalana), que jo quan compro peix, miro que sigui del més aprop de casa possible.
Aquest rap l'he de provar, perquè també és molt ràpid de fer.
Que tinguis un Bon Any!