dissabte, 28 de novembre del 2009

Rap a l'all cremat




El rap és un peix que merma força, però ens agrada molt.

Aquest rap, li vaig encarregar a el meu amic Perita, peixeter del Mercat del Ninot. Segons ell: "és lo millor de lo millor!", rap de San Vicente de la Barquera (Cantabria).

He d'admetre que era molt i molt bo però també era una bèstia 2.250 k., una vegada feta la reflexió, he de dir-vos que el peix de Vilanova també és molt gustós i molt bo, però les peces són més petites.

Aquest plat el vaig cuinar per a un gran amic de Mèxic, tot i que és nascut a Vilanova, fa molt anys que hi viu.

Cada dos anys ens fa una visita, ja que fa una estada amb la seva família de gairebé un mes.

Ens plau, compartir taula, conversa i vivències amb ell, han pasat 12 anys, però sempre seguim donant-li gràcies, i més que gràcies; li tenim un agraiment de per vida, ja que, en Salvador va fer possible el somni de la nostre vida, i aquest somni va ser la nostre filla Laia.

Bé, la Història és molt maca i llarga, però un altre dia seguiré, dóna com per fer un llibre.

L'autèntic all cremat no es de rap, sino de clavillons, és un plat senzill de mariners, també és molt bo amb congre, de la banda del mig fins el cap.

Per fer aquest plat mariner i vilanoví, es necessiten, unes bones patates, rap, alls, julivert, tomata,unes ametlles (els mariners no en posen) i fumet de peix.

Vaig comprar unes patates dels pirineus, que realment van sortir bones, van bé tant per coure com per bullir.

Fregim els alls fins que quedin ben daurats quasi torrats (apartem uns quants al morter), afegim el julivert i la tomata, que vagi fent. Quan agafa color afegim les patates trecades i les anem sofregin, amb els alls que hem apartat fem una micada amb unes quantes ametlles torrades, que també afegim a les patates, quan més o menys estiguin ofegades, tot seguit afegim el fumet de peix (també pot ser aigua).
Quan la patata estigui al punt, afegim el rap i el deixem unes 5 minuts, sacsegem la paella i tapem, per tal que s'acabi de coure tot sòl. No s'ha de coure molt per tal que no quedi sec el rap, doncs si queda sec, el tall també queda encongit.
Es pot servir al moment o també es deixa reposar una mica, està més bo.

Que vagi de gust!!

Croquetes de llenguado



Segons el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans diu:

LLENGUADO:

Peix de la família dels soleids, de cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret (Solea solea). llenguado d’arena Peix de la família dels soleids, d’uns 20 centímetres de llargada, amb bandes transversals o amb grans taques sobre el costat pigmentat i sobre les aletes.
El que desconeixia, són les diferents classes que hi han, a banda de les diferències de cadascú.
Hi ha el llenguado bord, el llenguado de sis ulls, el llenguado nassut i també llenguado tasconer, doncs bé, ara ja conec una mica més dels llenguados, si que darrerament són més grans que anys enrere, tot i que quan el compro més gran penso que són de fora, tot i això, a la meva filla és un dels peixos que més li agrada i, gairebé quasi cada nit en menja un, per tant les croquetesli encanten, així que dies enrere van venir unes amigues seves a dinar i una de les coses que hi havien per fer el vermutet van ser les croquetes i, la veritat van tenir molt i molt d'èxit, tot i que alguna mai havia menjat croquetes de peix.

Posem el llenguado al micro amb una mica d'aigua, 1 all i una fulla de llorer, durant uns 4 minuts; quan està cuit, es neteja d'espines, es fa a tallets petits. Tot seguit es sofregeix ceba, quan estigui tobeta s'afegeix el lleguado es dona un tomet, tot seguit hi afegim 2 o 3 cullerades de farina, es pasa una mica per tal que la farina no quedi amb gust a cru, tot seguit s'afegeix el fumet de la safata que hem cuit el llenguado i que previament haurem colat; anem desfen tot això, i mica en mica afegim la llet, tanmateix salpebrem, anem remenant fins obtenir una pasta que no s'enganxi a la paella però amb una textura fina.
Deixem refredar, tapem la pasta amb un paper film per tal que les vores no quedin seques.

Amb dos culleres fem la forma de la croqueta, la pasem per l'ou batut i tot seguit pel pa ratllat.(les podem congelar)
Servides calentes són més bones, quan fas una mossegada per dins està molt tobeta.

diumenge, 15 de novembre del 2009

PANELLETS







Segurament, sóc de les últimes a penjar els panellets, però com aquests dies tots els blocs van plens, segurament ja esteu fins i tot enfarfegats.
En els darrers anys, solament faig de 3 classes doncs, són els que mengem, a banda també, què any rere any faig menys quantitat, doncs al final sempre feina panellets per a tothom i 4 per casa. Els faig perquè no sigui dit, ja que és la castanyada i, perquè m'agraden les tradicions. Tot i que la canalla ara els inculquen a les acadèmies d'anglès el Halloween, així que com diu el meu marit hem d'anar com els borregos a seguir les modes.
No és un dolç que ens agrada massa, tot i que aquest any els que han sobrat, després d'haver repartit els pocs que vaig fer, en el meu marit se li va ocòrrer guardar-los a un pot que tinc que envasa al buit, i per cert, he de dir que la cosa ha funcionat!!

La novetat d'aquest any ha estat els de castanya, però no en forma de castanya, sino fets amb castanya, entre el públic degustador han tingut molt bona prensa, jejejeji, suposo que no ha estat per fer-me la pilota...


INGREDIENTS:

500 gr ametlla
350 gr sucre
pell de llimona ratlla
1 patata petiteta
300 gr pinyons
400 gr ametlla trinxada
castanyes
xocolata
coco

PREPARACIÓ:

El dia anterior a coure'ls faig el mazapà, es deixa reposar tapat amb un drap.
L'endemà es divideix el mazapà en parts i, amb aquestes es fa un rulo a sobre el marbre espolvart de sucre per tal que no s'enganxi.

Per fer el de pinyons:
Una vegada tenim el rulo fet, tallem trossets per tal de fer boletes. En un bol ja haurem preparat el pinyons amb una clara d'ou, que deixarem secar una mica, per tal de que, quan fem les boles s'enganxin el pinyons.
Els pintarem amb ou (rovell i aigua)enfornarem, fins que estiguin rossos.

Per fer el d'ametlles:

Farem la mateixa operació que en els de pinyons però aquesta vegada amb les ametlles, que haurem trinxat gruixudeta, també farem forma de cuetes, pintarem i enfornarem.

Per fer el de coco:

Agafarem un terç de pasta i barregem amb el coco, forman unes muntanyetes, pintarem amb l'ou i els enfornem, amb compte perquè es cremen ràpid.

Per fer els de castanya:

Pelarem les castanyes i les possarem a coure, per tal de poder-les pelar. Una vega escaldades treiem la pell, tornem a coure-les fins que quedin ben tobes. Deixem escorreles i les pessem per la picadora fins que es facin una farina.
Barregem amb un terç del mazapà i formem boletes en forma de castanya, les pintem amb l'ou i les fiquem al forn. Una vegada estiguin fredes les banyem amb xocolata.

Vull fer un apunt, jo anys enrere no posava patata, però he comprobat que duren més dies tobets, tot i que poso molt poca, tant poca, que no fa ni 100 gr.

Us donaré la recepta antiga dels panelles.

Preparar un xarop a punt de pluma amb mig culleró d'aigua, la sucre i una mica de crémor i la pell de la llimona, afegir les ametlles, treballar-ho força, deixar-ho refredar.
L'APUNT:

dijous, 12 de novembre del 2009

Amanida tèbia amb formatge camembert arrebossat amb kikos



Aquesta amanida, per a qui ens agrada el formatge, està força bona i a l'hora diferent. És una mica empipadora a l'hora d'haver de fer la preparació amb el formatge, però quan la tens a taula, són d'aquelles coses que dius: Val la pena!.
És una recepta que mig vaig escoltar a la ràdio, de vegades em pasa, que quan expliquen una recepta mentrestant condueixo, sempre arribo al lloc sense haver-la acabat d'escoltat del tot, i aquesta va ser una d'aquelles, que quan arribes al lloc donan ganes de no baixar del cotxe per tal d'acabar d'escoltar la preparació.
Bé, doncs, amb el que mig vaig escoltar i la meva iniciativa ho vaig posar en pràctica.


INGREDIENTS:
1 Bossa de kikos (blat de moro torrat Mister Corn)
5 talls de formatge camembert o similar
1 ou
dirents varietats d'enciams
pinyons
panses
oli
vinagre
mel

PREPARACIÓ:
Primer de tot, haurem de refredar el formatge al congelador, per tal de que quan el tallem es faci un tall net, d'aquest manera no s'enganxa. Quan tenim els talls que necessitem, el tornem a refredar al congelador, atès que ràpidament agafa escafor i s'enganxa. Una vegada ja el tornem a tenir dur, ja tindrem preparada la farina de kikos que la picarem una mica grouxuda, sense arribar a fer farina, aleshores suquem el formatge per l'ou batut i l'arrebossem amb el blat de moro, si no s'enganxa prau bé, tornarem a repetir l'operació, és a dir: tornarem altre vegada a passar-lo per l'ou i el blat de moro trinxat.
Quan el tinguem a punt, tornarem a refredar-lo, fins al moment de fregir en una paella amb oli, com si es tractès d'una carn o altre arrebossat.
Vinagreta:
enrrossirem els pinyons per la paella amb oli, per tal que vagin agafan color, i afegirem les panses, tot seguit un xurrup de vinagre i la culleradeta de mel.

Una vegada tenim tot preparat montem el plat i afegim la vinagreta tebiona pel damunt.
Que vagi de gust!!

dimecres, 11 de novembre del 2009

Nius de Carbassó






Aquests carbassons, em van fer gràcia quan els vaig veure a la verduleria i, tot seguit vaig pensar, a farsir-los! així doncs, que els vaig fer per l'endemà a la Laia i a l'Avi (el meu pare), per tal que trobessin alguna cosa diferent del dia a dia, doncs normalment, durant la setmana, mengen verdura i planxa o forn, tret del dia de llegum, doncs com tots tenim bona boca, aniríem agafant quilets i quilets i després ve la dieta absoluta.

INGREDIENTS:
Carbassó
pebrot verd
pebrot vermell
porro
ceba
ou
formatge

PREPARACIÓ:
Buidar amb cuidado el carbassó (jo ho vaig fer amb el culleró de fer boletes), sofregir el porro, el carbassó, la ceba i el pebrot. Una vegada està tot sofregit, omplir el carbassó, afegir un ou i formatge per sobre, tapar-ho i al forn 10 minuts.

És una cosa sencilla i curiosa de menjar, atès que sempre estem acostumats a menjar els carbassons d'una mida gran.
Que vagi de gust!

Tartaletes i madalenes d'espàrrecs, de bacó i amb sorpresa






Aquestes madalenes, no són ni més ni menys que una quiche diferent. Les d'espàrrecs vaig pensar que estarien bé, i a més les hi vaig afegir una tomata cherri entremig, així trobariem la sorpresa al mig.

Per les d'esparrecs, vaig sofregir una mica de porro, després vaig afegir els espàrrecs talladets i ho vaig reservar en un bol. Tot seguit vaig esmicular formatge de cabra fresc i també una mica de formatge gruyère, també vaig afegir 3 ous, ho vaig batre tot.
Amb la pasta de full, vaig omplir uns motlles de madalenes i els vaig omplir, en alguns vaig afegir una tomata cherri.
Vaig fer altres de bacó i 2 formatges, el procediment emprat ha estat més o menys el mateix, però a banda del porro, també hi vaig afegir ceba.
Com que em va sobrar full i farcit, vaig aprofitar per fer dues quadrades.
Va ser tot un èxit, per la castanyada, junt amb els panellets que també us ensenyaré.
Bon profit!!