dijous, 7 de gener del 2010
RISOTTO AMB CEPS
Amb aquest Risotto participo de nou, en el concurs que la Gemma Lienas ha organitzat, com ja us vaig comentar en el post d'ahir.
Es tracta de la recepta 27 del llibre, Us espero a taula.
La recepta l'he variat una mica, també he afegit unes botifarretes farcides de ceps, així com també incorporo el cava de la recepta 26.
Les botifarres de ceps les ha elaborat el meu marit,( alguns sabeu que és cansalader).
D'aquesta manera el plat es converteix en plat principal per comptes d'entrant.
Per decorar he caramelitzat uns camagrocs que havia congelat ben frescos.
INGREDIENTS:
400 g d'arròs
1 ceba
oli d'oliva
ceps secs
3/4 l de brou de pollastre i vegetals suau
100 g de parmesà ratllat
1 1/2 copa de cava
te de ceps
Pel caramel:
sucre
llimona
aigua
Elaboració:
Hidratar els ceps com si d'una infusió es tractés.
Posem la ceba que es vagi fent rossa, afegim també les botifarretes per tal que es facin, una vegada estiguin fetes que ens hauran deixat el gust, les retirem.
Afegir-hi el ceps que rosin una mica, incorporar l'arròs, remenar-lo i incorporar el cava.
Quan el cava redueixi incorporar el brou bullent i mica en mica anar afegint. Quan l'arròs estigui més o menys fet el retirem i incorporem el formatge. Remenar-ho i deixar en repòs tapat.
El te dels ceps l'he congelat per una altre ocasió que el necessiti, però també he dispossat a l'arròs.
Que vagi de gust!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
carme, no sabia que el teu marit és cansalader, això ens obre algunes possibilitats per a una propera trobada ;)
ResponEliminael risotto de ceps és el meu preferit, però sempre el faig amb vi blanc, la pròxima vegada ho provaré amb cava.
fins aviat
Ei, Manel, penso que en algun comentari t'ho havia dit, en algun tema de tripa o de carn que ningú menja, doncs efectivament hi han parts del tocino que la gent no les coneix i per tant no les compren, però són molt bones. Un dia d'aquest faré bullit de tocino, és més que bo.
ResponEliminaAra si més no he d'esperar una mica, doncs dilluns tothom dieta.
Apa, fins aviat!!
Dobles felicitacions!!: per a la cuinera per aquest arros i per al company de la cuinera, per aquestes espectaculars botifarres.
ResponEliminaUna abraçada
hola preciosa el otro dia se me paso lo que me pedias
ResponEliminaesta es la web
Fussion Cook
solo se pude comprar atrabes de aqui pero es de confianza total un beso
http://www.fussioncook.com/
ResponEliminaperdona
Torno a contestar a l'Alfons i a la Elena, doncs ara m'he adonat que el que havia contestat a la tarda no s'ha publicat i, és que la informàtica i jo estem renyides.
ResponEliminaBé, dit això contesto:
Alfons,
Moltes gràcies!!
Aquestes botifarres estan molt bones, però en fa unes altres, que són encara més, es tracta d'un bull blanc amb una verdura augtòtona del Garraf que està per llepar-se els dits.
Una abraçada,
Elena gracias!!
El tema era que la pagina de internet ya estaba al caso, pero parece ser que una chica de Úbeda la ha comprado en Gijon la misma y le ha costado 69€, era por si tu también sabias algo de este precio.
Muchas gracias por la información
Un super abrazo.
A veure si tens sort en el concurs de la Gemma Lienas!
ResponEliminaL'arròs amb ceps ens agrada molt (de fet aviat publicaré la meva recepta), però amb aquestes botifarres casolanes deu ser encara més bo. Quin goig que fan!
Jo tinc familiars cansaladers i en fan de tot tipus, però a casa només ens agraden les botifarres ibèriques. Bé, de fet no n'hem tastat cap altra, però els meus fills diuen que aquesta és "la millor". Em penso que un dia tastaré les de bolets...
Una abraçada, Carme
Carme, ara que sabem on anar a buscar els ceps (a Castellterçol) ens animarem tots a fer aquest magnífic rissotto!!!
ResponEliminaEm va agradar conèixer-te.
PTNTS
Dolça
Carme,
ResponEliminamoltíssimes gràcies per compartir aquesta recepta!!!
Es la meva primera intervenció aquí i després de la trobada de Castelldersol, no se "qui es qui". M'agrada molt el risotto i a cal Coll em vaig proveïr de ceps... El que jo faig amb el risotto de ceps secs es "hidratar-los" amb el vi blanc o el cava.. i aprofito aquest vi o cava per la cocció... Val a dir que m'agraden els gustos potents... :-).
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaMoltes gràcies.
En quan a les botifarres Iberiques l'únic que es diferència és el tipus de carn, però la preparació bé a ser la mateixa. No és per fer propaganda però a casa del meu home les botifarres són naturals, sense aditius ni colorants i la veritat tenen fama a la Vila, de fet són la tercera generació, jajejej.
Una abraçada,
Mireia,
gràcies a tu per seguir-me, wapa.
Ricard,
També ha d'estar força bo com tu dius, tot i això, per això també aprofito el te de hidratar-los.
Encantada d'haver-te conegut, a tu i al teu company.
Una abraçada
PD: Amb ganes de tornar a fer altra trobada oi?
Una abraçada,
Carme, em va agradar molt poder-te conèixer en persona! :)
ResponEliminaAquest risotto de ceps ha de ser deliciós! I els ceps són de can Coll de Castellterçol? ;)
Petons!
PS: Jo, com en Manel, el feia amb vi blanc, així que a la propera el provaré amb el cava com tu proposes! :)
Mercè,
ResponEliminaQue tal el viatge? cansada oi?
Mercè, aquests no són de Can Coll, aquest són de cullita pròpia.
Els de Can Coll, els vaig fer servir l'endamà per fer un fideus amb botifarra, bé en realitat no els vaig fer jo, els va cuinar la Laia que és la meva filla, té 12 anys. En aquesta ocasió vaig fer d'ajudant de cuina.
Mercè, en amí també em va agradar molt conèixer-te i, per descomptat a la teva mare; tens una mare molt maca, cuida-la força.
Una abraçada.
Dolça,
ResponEliminaIgualmet per amí, va estar tot un plaer poder compartir a més, taula amb tu, la reina del cocs.
Una abraçada
El rissoto és espectacular i tractant-se de ceps, és de luxe!
ResponEliminaUna abraçada de l'altra Cuinetes! ;-)
Eps! que ara ja sé qui ets jejejjeje, la recepta és espectacular i espero que et vaig molt bé en el concurs.
ResponEliminaSobre la trobada bloquera va estar molt xula, ens ho vam passar tant rebé. Ens va alegrar molt conèixer tanta gent i descobrir blocs tan magnífics.
Molts petons!
Carme!!! Quina recepta més bona...i aquestes botifarres amb d'estar mortals...!! Espero que aviat poguem parlar, vaig de bólit i a sobre no em funciona la línea fixa....arggg...Va ser un plaer compartir el dia amb tú.
ResponEliminaPetons
Núria
Nuni,
ResponEliminaMoltes gràcies, un petó!
Maragda:
Jo també vaig estar encantada, ara t'ho he tornat a dir de nou en el post de la xocolata, gràcies,
Núria,
Et trucaré un dia d'aquest. Ja tinc el meu pare a casa i, ara mateix he sofert un canvi a la vida. Està totalment dependent. Estic una mica angoixada, no cuino gaire, doncs portem 2 setmanes de dieta. Aniré penjant coses que tinc fetes, si és que tinc ganes d'escriure, que no són gaires, fins i tot he agafat uns dies de festa.
Et trobes millor Núria?
Una abraçada wapa.
Carme ara ja se una cosa mes , que tens un marit cansalader, ara ja em ve tard però per l´any que vé quan tingui vacances us demanaré adopció per fer un stage i aprendre a fer botifarres.
ResponEliminaFantàstic aquest rissotto però la botifarra deu estar divina.
una abraçada
Mai,
ResponEliminaAixò, està fet!!
No estàs tan lluny, així que ho pots fer.
Una abraçada, wapa.