diumenge, 23 de maig del 2010

CAPIPOTA


Per fi! després de molts dies tinc ordinador una estona per amí, tot i que  us a sembli mentida amb dos oridinadors a casa, no disposo quan jo puc d'un, així que avui, que estic sola, aprofito per penjar aquest post.

Ho compro al Mercat Municipal, a la carnisseria de tota la vida i, de tota confiança, també me'l tallen a quadrets, el cap i la pota ja venen bullits, tot i que jo faig un altre bull, dincs de l'aigua afegeixo una fulla de llorer.
Una vegada l'he bullit uns 10 minuts,( l'he posat dins l'aigua quan aquesta ha arrecat el bull) la poso a l'escorredora, reservem el caldo, per tal d'anar afegint després.
En una cassola de fang, es fa un sofregit, amb ceba, tomata, all, pebrot verd i vermell) en aquesta ocasió no en tenia de vermell), 1 bitxo, una mica de pebre vermell en pols i una copeta de whisky, per tal de flamejar el sofregit, que ha quedat com si es tractés d'una melmelada.
Una vegada està aquest sofregit, afegim la capipota, li donem uns tombs per tal que es barregi bé i de l'aigua de bullir-la afegim també una mica, fem bullir uns 10 minuts més, anant en compte que no quedi sec, si és així, anirem afegim caldo.
Apa, Bon profit!!

14 comentaris:

  1. Com m'agrada aquest plat...!!.. i em surt força bo quan l'he fet. La llàstima es que cada cop queda menys gent a qui els agradi aquest tipus de cuina.

    ResponElimina
  2. Estos maanjares son de come pan y moja.Un plato perfecto para degustar y darte un capricho de vez en cuando y con un buen vino.

    ResponElimina
  3. Confesso que només ho he tastat, però és molt bo i segur que el teu amb l'aspecte que té, és per sucar-hi pa i xupar-se els dits!a reveure!

    ResponElimina
  4. Qué bona la cap i pota Carme!...sobre tot al bermutet del diumenge. Un petonet

    ResponElimina
  5. Aquest tipus de plats i encantaven al meu pare.
    Son tan de casa nostra!!!

    I aveure si et deixen l'ordinador mes sovint!!!

    petons

    ResponElimina
  6. I com m'agrada aquest plat, però mai n'he fet, a veure si m'animo que la teva recepta se me "antoja" de rexumet!
    Petons

    ResponElimina
  7. Aquet plat m’agrada molt com a tapa, tan quedat molt i molt be.
    Petonets

    ResponElimina
  8. Ricard:
    Tens raó, però penso que de nou, es tornen a recuperar poc a poc aquests plat, més aviat en platillos o culleretes. Solsament per la gelatina que porta ja es bo pels budells.
    Salut,

    Violeta:
    Tienes mucha razón, este tipo de platos es para mojar y mojar pan y si encima esta picantito, una buena copa de vino.
    Un besazo wapa!!

    Mercè:
    Et dic com la Violeta, és un plat per sucar-hi força pa, però si estàs a dieta solament has de merjar-ho sense tastar ni el pa, jajaja.
    Salut,

    Nati,
    tota ta raó reina, pel vermutet és genial, fins i tot també per un esmorzar d'aquells de forquilla, després d'haver fet uns quilómetres en bici oi?
    Una abraçada,

    Dolors,
    Penso que a tots els pares els hi agraden aquests plats, doncs en l'època d'ells eren habituals igual que la tripa o el bullit de tocino. Ara tots anem amb la dieta oi?, bé, parlo per amí.
    En quan a l'ordinador ja ho veus, així que quan l'enganxo, és com aquell que té mono, tot i que la meva feina és les 7 hores amb l'orinador, però aquesta és diferent, em relaxa.
    Molts petons bonica.

    La Quinta de Luculus:
    Maragda, per donar-te el gustazo un dia i, si t'agrada el picant, una mica picanteta està més bona.
    La família bé?, espero que estupenda i el teu mal de tenista?
    Una abraçada

    Fem un mos:
    Sion, és clar!, perquè si et lies a menjar, almenys jo, acabo amb la barra i la caçola.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Que nombre tan curioso tiene, se ve riquisimo, muy buena receta.

    Carmen mil gracias por tús buenos deseos para mí hija, que lindo que tú hija también sea mexicana, dale un abrazo de mi parte con muchisimo cariño.

    ResponElimina
  10. Carme, finalment he aconseguit entrar al teu blog, m'ho debia apuntar malament l'altre dia. Recepta fantàstica i de la terra!!

    Cristina

    ResponElimina
  11. Norma,
    no se si sabes lo que es la capipota, pero para que te hagas una idea, és parecido a los callos, més gelatinoso, pues es la parte de la cabeza de la ternera y las pata.
    Un beso wapa!!

    Cristina,
    Ja tens raó, doncs aquestes receptes el jovent ja no les menja, han passat de moda, jajaj, tot i que ara com a productes de la terra la tornen a incorporar als restaurants,
    fins la propera wapa i gràcies per visitar-me.
    Salut,

    ResponElimina
  12. Carme, aquest plat m'ha recordat al que feia la meva àvia!!! Ostres, fa molts anys que no menjo cap i pota! Quins records m'has fet venir. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  13. Què bo!!! i explicat com abans...petonets

    ResponElimina
  14. Mercè,
    És veritat que aquests plats són plats de les àvies, que gairebé ja no els mengem, però t'asseguro que són bons i saludables, doncs solament amb la gelatina que duu la capipota, no hauriem de fer servir res pels budells nostres.
    apa, un petó.

    Mª Jose-Dit i Fet.
    Celebro que així sigui i que s'entengui força, doncs devegades dubto li m'explico bé.
    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina