dimarts, 15 de juny del 2010

TRIPA AMB CIGRONS "CALLOS"


Temps era temps... i fa molt de temps que no cuinava "CALLOS",  és un d'aquells plats que s'està perdent, ja sigui, perquè la tripa no es troba a tot arreu, o per desconeixença del producte; a la gent jove els hi fa una mica d’angúnia pensar que és tripa, tot i que quan ho tasten a la majoria els hi agrada.
És curiós però,  recordo quan era petita i de més grandeta, anava a comprar al Mercat de Sant Antoni,  amb la meva mare, llavors hi havien parades solament de menuts i, era habitual comprar en aquestes parades tot el tema de menuts.  Quan vaig arribar a Vilanova, en el Mercat Central no hi havia cap parada, dedicada exclusivament en això;  és habitual que a les Carnisseries et venguin tots els menuts, però per descomptat no tenen la varietat que en una parada de menuts pots trobar.
Ahir, aprofitant que vaig pujar a Barcelona, vaig fer un tomb per la Boqueria i allà sí ,  hi vaig veure una parada de menuts, doncs ja m'havia  oblidat de l'existència d'aquestes parades i em va fer gràcia, doncs vaig recordar la meva infantessa, quan a casa també ens agradaven els caps de be, que la meva mare els feia al forn i són ben bons, alguna vegada els he fet, però com a casa l'olor de xai els hi enfarfega, quasi mai acostumo.
Bé, per a preparar aquest plat que per a molts els hi encanta i, que a més ,és  considerat un dels esmorzars de forquilla  més demanats en els bars de tota la vida que hi ha cuina Catalana.
Tot i que la tripa ja està bullida, acostumo a rentar-la i tot seguit li faig un bull. Quan l'aigua arrenca el bull juntament amb una fulla de llorer la faig bullir uns 10 minuts, aquest aigua no el llenço, el reservo.
Es prepara un sofregit de ceba, tomata, pebrot vermell, verd, i all.
Una vegada tot això està al punt, incorpora uns taquets de pernil, si és de gla millor, i uns taquets de xoriço, una mica picantet, així com un bitxo.
Una vegada tinguem el sofregit, incorporem un raig de vi ranci, quan ja estigui evaporat incorporem la tripa, barregem tot i del caldo que ens ha quedat afegim una mica per a que faci una mica xup-xup, per tal que agafi el gustet de tot, tanmateix, passat uns minuts afegim els cigrons cuits, també uns 4 minuts de xup-xup i ja ho podem menjar. (si us queden una mica secs, afegiu el caldo mica en mica)
En a mi, m'agraden més amb unes hores de repòs, o d'un dia per l'altre.
Apa, Bon profit!!

7 comentaris:

  1. Jo crec que es un plat que avui dia, si no ets dins el mon del escorxador o de la carn, no es menja per desconeixença del producte. A nosaltres ens agraden tan com per una tapa com per plat complert. Molt bo.
    Petonets

    ResponElimina
  2. Que delicia, sabes a mí me gusta muchisimo comer también la tripa en taquitos jejeje, tenia que ser mexicana pero así es me encantan los taquitos de tripa acompañados de su cebollita picada y cilantro con bastante salsa que delicia, este guisado te ha quedado rico rico, saludos.

    ResponElimina
  3. Ai Carme, quin plat, del que a mi m´agraden per sucar pà.
    Un petonet

    ResponElimina
  4. Reconec que aquest tipus de plats no em diuen res, potser per que a casa no es feien.
    Cal mantenir vius aquest guisats!!

    Petons

    ResponElimina
  5. Quina bona pinta i quanta raó que tens en el que dius. En canvi a Sabadell al mercat central, queden dues parades (crec)específiques de menuts. Però reitero que m'encanten aquests plats...

    ResponElimina
  6. Fem un mos: Sion, ja és això, que la gent ara tot això no ho coneix, però si sabessin que bons estan?..
    Una abraçada,

    Norma:
    Toda la razón, en taquitos està buenísima, Cuando yo estuve en México, compraba tacos de este tipo, iva a taquerias que los hacian estupendos, pero los mejores los comia en los puestos de la calle.
    Un abrazo guapa!

    Nati, ja tens raó, tot i que realment la tripa no té greix, la salsa que porten fa que ens mengem una barra de pa, jajaja.
    Una abraçada,

    Dolors,
    Si tens oportunitat de tastar-ho en un lloc de confiaça, fes-ho, de debó, fins i tot encara que no mengis la tripa la salsa està de "xupa pan i moja".
    Un petó reina!

    Ricard,
    En a tú tot això, ja ho se que t'agrada força oi?
    Una abraçada.
    PD: Ja vaig llegir els teus correus.

    ResponElimina
  7. A mi la tripa no m'agrada però al meu pare li encanta o sigui que ja pots comptar en que un dia li faré perquè es veu que tenen molt bona pinta, com a ell li agraden.

    Un petó i gràcies per la recepta!

    Anniki http://gastroadikt.blogspot.com

    ResponElimina